(SONIA GARCÍA).- Ha passat un mes des que el bloc de titularitat pública va ser ocupat il·legalment pel Front Obrer.  Actualment, 5 famílies i persones sense sostre viuen allí. El seu objectiu és que la Conselleria d’Igualtat allibere l’edifici per a crear un alberg.

Aquest bloc de 6 plantes, abandonat des del 2013, pertany a la Conselleria d’Igualtat. Fa un mes va ser okupado il·legalment per Esperanza Obrera, just després de ser desallotjats de la vella seu d’Unicaja. Des de llavors han obert les portes de l’edifici a les persones sense sostre.

L’edifici manca de timbre i solo el Front Obrer posseeix la clau de l’única porta d’accés. L’única forma que tenen per a entrar les persones que habiten en ell és tocant una de les finestres a l’espera de ser atesos.

L’immoble no està en condicions de ser habitat. Els okupes no tenen cuina i l’aigua corrent només arriba fins a la primera planta. Per això, la plataforma ha dut a terme algunes reformes com la construcció d’una dutxa comuna.

A més, la Conselleria alerta que no compleix la normativa contra incendis. Per al portaveu del col·lectiu, Fermín Túria, això “només és un paper”. Malgrat això, han decidit no enganxar la llum al subministrament elèctric per a evitar accidents. D’aquesta manera, no hi ha electricitat en tot el bloc. Els okupes només poden veure de nit gràcies a unes llums led de piles pegades en els corredors i escales. “Pel dia hi ha molta llum i a la nit a dormir”, compte una de les okupes.

Repartiment d’aliments

Les antigues oficines de l’edifici s’han convertit en llars. Els despatxos dels pisos superiors alberguen les habitacions. Per contra, la planta baixa es destina a rebostos per a guardar menjar i roba recaptada pel col·lectiu.

“Farem repartiment de menjar aquesta setmana, coincidint amb l’1 de maig”, avança el portaveu. “Són el que anomenem cues de la fam, que representen la pobresa” originades per “el Govern de Sánchez e Iglesias“, denúncia Túria. Els subministraments que es troben en rebostos també serveixen per a cobrir les necessitats dels quals viuen allí.

Antics despatxos convertits en habitacions

Actualment hi ha cinc habitacions ocupades. Fanny és l’única persona que ha volgut contar la seua història. Els altres prefereixen no parlar davant les cambres perquè encara tenen judicis pendents. Des de la plataforma ens conten que no existeix un perfil d’okupa determinat. En aqueix edifici dormen des d’immigrants sense papers fins a pensionistes que no poden permetre’s un lloguer.

“Em vaig quedar en atur i em van acollir ací”, explica Fanny. L’okupa ens ensenya la seua habitació. Un despatx convertit en una habitació. Compte amb un escriptori, un llit i està ple d’objectes personals. Ella és conscient del valor que tindria un allotjament al carrer Colón i defensa que la jubilació que cobra “és molt baixa” per a permetre’s un lloguer. Fanny assenyala el seu llit. “És la que m’ha tocat”, diu. Agraeix que, en patir fibromiàlgia, “si no fora pels medicaments”, no podria eixir d’aqueix llit.

Dos habitaciones del edificio okupa de Colón.

Hui dia l’edifici està en desús. Serà en uns mesos quan la Generalitat inicie les obres de rehabilitació per a convertir-ho en un centre d’atenció a persones amb diversitat funcional o trastorn de salut mental. En qualsevol moment, podrien desallotjar-los. Per això, els joves d’Esperanza Obrera solen fer guàrdia dins de l’edifici. Intenten evitar un desallotjament com l’esdevingut en la seua antiga seu. Fanny té clar què faria si li tiraren. “Anar-me amb ells. On siga”, afirma.

Quan això succeïsca tocarà nova mudança ja que des de el Front Obrer han avisat que no pararan la seua activitat. Serà llavors quan cerquen un altre edifici que ocupar per a albergar a les persones sense sostre que demanden un lloc on viure.