L’inici del trasllat del sarcòfag de Vicente Blasco Ibáñez ha començat hui a València. Fins a sis operaris i una xicoteta grua han fet falta per a desmuntar el sarcòfag peça a peça a causa dels 1.400 quilos del seu pes.

El sarcòfag és obra de Mariano Benlliure i està catalogat com a obra d’art. El curiós d’aquest és que mai va arribar a albergar el cos de l’escriptor valencià. Les seues restes sempre han estat enterrats en el Cementeri General mentre el sarcòfag es trobava en el Museu de Belles arts.

Ara aquest romandrà temporalment en un depòsit municipal on estarà custodiat. Paral·lelament, un escultor de marbre està elaborant una peça que servirà de cadafal per a sostenir l’obra de Benlliure.

La regidora de Patrimoni, Glòria Tello, ha explicat que el sarcòfag es traslladarà definitivament al vestíbul del Cementeri General. La data exacta es desconeix però serà després del pont de Sant Vicent, quan la gran peça de marbre estiga llesta. A partir de llavors el públic també el podrà visitar.

“El Ajuntament està treballant per a poder emplaçar el sarcòfag de la manera més fidel possible al seu disseny original. Per això hem demanat que la peça de marbre que servirà de base siga una peça sencera, la qual cosa ha suposat una dificultat extra i una mica més de temps”.

Operaris traslladen el sarcòfag de Blasco Ibáñez des del Museu de Belles arts.

LA HISTÒRIA DEL SARCÒFAG DE BLASCO IBÁÑEZ

Vicente Blasco Ibáñez va morir en Menton el 28 de gener de 1928. Tres anys després, instaurada la Segona República, es va formar un comitè per a complir amb el desig de l’escriptor de reposar a la vora del Mediterrani. Amb la conformitat del govern de la nació, l’Ajuntament de la ciutat va encapçalar les iniciatives plantejades per al trasllat de les seues restes.

El 29 d’octubre de 1933, a bord del cuirassat Jaume I, van arribar a València les restes de l’escriptor. En el port li esperava una nodrida comitiva oficial encapçalada pel president Alcalá Zamora. L’acte va congregar a més de 300.000 persones, que van acompanyar el trasllat de l’enorme fèretre fins a la Llotja. Allí va ser exposat durant uns dies per a ser conduït posteriorment a la sala de regidors del Cementeri General.

Aqueix mateix any, l’Ajuntament va encarregar l’arquitecte municipal Javier Goerlich l’erecció d’un monument funerari en el Cementeri. El projecte constava d’un jardí en el centre del qual se situaria la cripta i un mausoleu, coronat per un sarcòfag llaurat per Mariano Benlliure. Aquest va posar en marxa l’obra en 1935 i en tot just dos mesos la va acabar. Els treballs arquitectònics es van dilatar bastant més i van quedar paralitzats en esclatar la Guerra Civil. Finalment, després de la victòria franquista, es van abandonar.

El sarcòfag va passar en 1940 al Museu de Belles arts, on va romandre fins a l’any 1998, en el qual va ser traslladat al claustre gòtic del convent del Carmen. En 2017, per petició del Consorci de Museus, va retornar al Museu Sant Pius V.