Foto: Valencia CF / Lázaro de la Peña

El València CF suma un punt davant el Getafe. A continuació reproduïm la crònica del partit publicada en la web del València Cf. Cinc minuts li van sobrar al partit en una nit en la qual el València CF es va quedar molt prop de trencar la dinàmica amb una victòria merescuda després d’una posada en escena pràctica, de combat, resistència, agressivitat i eficàcia davant el Getafe Cf. El conjunt de Javi Gracia va barallar com un equip en el sentit més alt de la paraula, demostrant actitud des del primer minut fins al 99’, com demanaven els protagonistes després de l’ensopegada a Elx.

La resposta del bloc, la solidesa i la fogonada de Yunus Musah valien per a sumar els tres punts fins que en els minuts finals Cucho va caçar un rebutge després d’una parada de Jaume Domènech i va posar les taules en el marcador. Ángel, en el temps afegit, va voltejar el marcador i en l’última jugada l’àrbitre va assenyalar penal sobre Maxi Gómez. Carlos Soler, en un exercici de fredor, va tornar a empatar de penal, donant sentit a tot el treball, a l’esforç i el sacrifici de l’equip. Punt merecidísim del València CF, que ja mira cap al pròxim partit amb l’ambició de continuar competint sense complexos i sumar partit a partit.

El València CF va ser de menys a més, creixent a poc a poc des de la rereguarda i fent mal amb l’atac directe. Amb aqueixa recepta, pràctica i eficaç, l’equip li va negar al Getafe CF qualsevol via cap a la porteria de Jaume Domènech, especialment durant un primer tram on va dominar el conjunt visitant i va tocar resistir. Els nostres jugadors van aguantar, van esperar l’oportunitat i van eixir a descosir al Getafe CF amb l’energia i la velocitat de Yunus Musah.

El jugador britànic, amb tan sols 17 anys, va deixar una carrera espectacular, més de 50 metres de galopada, un malbaratament de potencial físic, tècnic i d’atreviment que va culminar amb personalitat, batent al porter amb fredor per a avançar al València CF i convertir-se ni més ni menys que en el golejador més jove del València CF en LaLiga al llarg del Segle XXI i en el golejador anglès més jove de la història de LaLiga. El Getafe CF va estrènyer en els últims minuts del primer temps i després del descans.

Cucho, en una jugada que posteriorment seria invalidada per fora de joc, es plantaria mà a mà amb Jaume Domènech, però el portera valencianista va demostrar per què és el porter que més per a de LaLiga. Mancant més de mitja hora per al final el València CF es va quedar amb un jugador menys per l’expulsió per doble groga de Thierry Correia i esperava un tram final de partit de molt treballar i molt patir per a tractar d’assegurar el resultat.

L’equip va continuar demostrant la personalitat i el sacrifici, es va rearmar amb Wass com a lateral dret, Racic va entrar en la medul·lar al costat de Carlos Soler i el nostre entrenador, a la recerca d’equilibri, va deixar només en punta a Maxi Gómez, flanquejat per Cheryshev i Yunus en les ales. Ho va intentar Maxi, ho va intentar Racic, ho va intentar Lat, però va faltar un polsim de precisió per a rematar el partit i en els minuts finals va canviar per complet el guió del partit.

El gol de Cucho Hernández primer i el d’Ángel després voltejaven la trobada, donant lloc a un marcador injust per al València CF després d’un treball incansable. En l’última jugada del partit l’àrbitre va assenyalar un penal sobre Maxi Gómez i Carlos Soler, serè, tranquil, amb personalitat, va fer justícia per a rascar almenys un empat que té el seu valor.