La Ley Celaá llega al Congreso de los Diputados: las 10 claves que definirán la nueva educación de España
La ministra de Educación, en el Congreso de los Diputados. / EFE

El Congrés dels Diputats es prepara hui per a l’aprovació de la polèmica Llei Celaá. La proposta de Educació ha suscitat controvèrsia tant en el Govern com en el sistema educatiu. La desaparició de l’espanyol com a llengua vehicular o la supressió del concert en alguns col·legis són alguns dels punts més comentats.

Divendres passat la també coneguda com la LOMLOE va fer un pas més. La Comissió d’Educació va tirar avant el dictamen d’aquesta després del vot a favor del PSOE i Unides Podem. No obstant això, l’oposició es manté en la negativa i PP, Vox, Ciutadans i UPN votaran que no.

En el cas de la Comunitat Valenciana, el PPCV ja ha anunciat que recorrerà davant el Tribunal Constitucional la Llei Celaá. Consideren que és “antidemocràtica” i “inconstitucional” i han demanat la remodelació de 7 punts.

LES 10 CLAUS DE LA LLEI CELAÁ

  1. IDIOMA. L’espanyol deixa de ser llengua vehicular. Això significa que les administracions autonòmiques poden decidir quin idioma posar en el seu territori podent relegar el castellà a un segon pla. A més, en autonomies amb més d’una llengua oficial com la Comunitat Valenciana, els alumnes podrà estar exempt d’examinar-se de l’àrea de Llengua Pròpia i Literatura.
  2. COL·LEGIS CONCERTATS. S’elimina la denominada “demanda social” per a obrir nous centres educatius o augmentar el nombre de places. No podran imposar aportacions a fundacions o associacions. A més, els centres amb ensenyament esbiaixat no podran ser concertats. La llei assenyala que els col·legis que compten amb fons públics tindran prohibit separar als alumnes per gènere.
  3. RELIGIÓ. Es podrà cursar l’assignatura encara que la nota no comptarà per a l’accés a la universitat ni farà mitjana per a sol·licitar beques.
  4. PASSAR DE CURS. Els alumnes passaran de curs encara que tinguen assignatures suspeses. Fer repetir a l’estudiant serà una mesura excepcional i només es podrà fer dues vegades al llarg de tota l’etapa educativa obligatòria (Primària i Secundària).
  5. EDUACIÓN ESPECIAL. L’objectiu del Govern és que en un marge de deu anys els col·legis disposen de recursos per a alumnes amb discapacitat. Molts centres d’educació especial han protestat sobre aquest tema perquè aquesta mesura podria donar pas al tancament d’aquests col·legis especialitzats i preparats per a alumnes amb necessitats concretes.
  6. NOVA MATÈRIA. Els estudiants de Primària i Secundària hauran de cursar una assignatura de valors cívics. En aquesta es parlarà sobre drets humans, drets dels menors i igualtat, entre altres.
  7. PROCÉS D’ADMISSIÓ. Quan no hi haja places suficients els criteris clau serà tenir germans en el mateix centre, proximitat del domicili i renda de la família.
  8. INFANTIL. Es preveu augmentar les places d’educació Infantil (0-3 anys).
  9. BATXILLERAT. L’etapa final de col·legis i instituts podrà realitzar-se en tres anys. A més, es podrà obtenir el títol encara que falte una assignatura per aprovar.
  10. PLA D’EMERGÈNCIA. El Ministeri d’Educació i les CCAA crearan un pla de contingència. L’objectiu és garantir la continuïtat de l’ensenyament davant crisi com la viscuda amb el coronavirus.