València celebra hui la Festivitat de Sant Vicent Ferrer. Però… qui va ser Sant Vicent?
Sant Vicent Ferrer va ser un dominic valencià, taumaturg, predicador, lògic i filòsof. Els seus famosos viatges de predicació, pujat sobre un ase i allotjat en els convents de dominics, li van atorgar l’estima de la població de diferents regions d’Europa.
D’acord amb la llegenda popular, Sant Vicent Ferrer va aconseguir diversos miracles alçant el seu dit índex, raó per la qual se’l coneix afectuosament com “Sant Vicent el del ditet”.
En la iconografia li ho sol representar amb el dit índex alçat cap al cel i amb un parell d’ales a la seua esquena. De fet, en la seua commemoració s’alcen, als carrers de València, “altars” on els xiquets representen escenes de la seua vida i milacres.
Multitud d’ermites i altars recorden, en molts racons de l’Europa occidental, anècdotes històriques o apòcrifes sobre la multitud de miracles realitzats pel propi sant, en el seu llarg camí de predicació, o per les seues relíquies.
L’activa participació de Vicente Ferrer en el Compromís de Casp, on va ser triat com a rei d’Aragó Fernando d’Antequera, (membre de la dinastia castellana dels Trastàmara), va resultar decisiva per a la trobada.
Després de la seua canonització, en 1455, es va convertir en el sant patró principal de la ciutat.
De les seues obres, l’escrit vicenti que més edicions i influència ha tingut al llarg dels segles és el seu Tractat de la vida espiritual, escrit com a resposta a les preguntes formulades per un novici que volia caminar i progressar en la seua espiritualitat. En ell, Vicente no solament mostra el coneixement dels autors espirituals més prestigiosos en aquell moment, sinó que a més deixa entreveure la seua vivència de dominic observant.
Sant Vicent Ferrer va donar un missatge perquè el portaren a tots els valencians, que pot considerar-se com el seu testament. El missatge diu així: «Pobre pàtria meua! No puc tenir el plaer que els meus ossos descansen en la seua falda; però digueu a aquells ciutadans que muir dedicant-los els meus records, prometent-los una constant assistència. i que les meues contínues oracions allí en el cel seran per a ells, als quals mai oblidaré». «En totes les seues tribulacions, en totes les seues desgràcies, en tots els seus pesares, jo els consolaré, jo intercediré per ells. Que conserven i practiquen els ensenyaments que els vaig donar, que guarden sempre incòlume la fe que els vaig predicar, i que no desmentisquen mai la religiositat que sempre han donat proves».
«Encara que no visca en aquest món, jo sempre seré fill de València. Que visquen tranquils, que la meua protecció no els faltarà mai. Digueu als meus benvolguts germans que muir beneint-los i dedicant-los el meu últim sospir»
La Festa que ha celebrat enguany el sisè centenari de la seua mort , arriba al seu cim hui amb la celebració de la seua eferméride, i se celebra amb l’ajuda del Gremi de Campaners de la Catedral, i el seu volteig de campanes a les 7.30 h. Però serà al llarg del dia de la festa, quan els campaners s’afanyen més amb una sèrie de tocs al llarg del dia.
El seu punt àlgid, s’aconseguirà amb els voltejos de campanes a l’eixida del Sant per la Porta dels ferros durant la Solemne Processó i la tradicional ofrena de flors al matí.
