(Pablo Viñado).- La Constitució Espanyola, el text sobre el qual es va erigir la nostra democràcia després de quasi quatre dècades de dictadura, compleix hui 40 anys. I ho fa en un temps estrany en el qual la “indivisibilitat” de l’Estat es veu amenaçada pel Procés, l’extrema dreta torna a estar en auge i encara existeixen drets bàsics, com la llibertat d’expressió, que semblen no estar garantits en el nostre dia a dia.
La nostra Constitució, després de tot aquest temps, pot no haver envellit bé. La crisi dels 40 pot assotar a qualsevol, i potser és hora de dur a terme algunes modificacions en ella. En sengles entrevistes concedides al periòdic El País, els nostres representants en la primera línia política van proposar una sèrie d’esmenes que podrien donar-li un aire nou al pilar del nostre Estat de Dret.
Una de les propostes més sòlides i de major consens és la reforma en el sistema de successió a la Corona. En la concepció de la nostra Carta Magna, el Parlament va aprovar un article en el qual s’estipulava que l’home sempre tindria preferència en l’ordre successori a la Corona respecte a la dona. En 2018, els quatre principals grups parlamentaris (PSOE, PP, Podemos i Ciutadans) estan d’acord que aquest punt ja no és legítim i per tant hauria de ser revisat. No obstant això, en este sentit, Podemos va més enllà: per als de Pablo Iglesias ni tan sols hauria d’existir la monarquia, per la qual cosa modificar aqueix apartat seria insuficient.
També comptaria amb un gran respatler parlamentari l’eliminació dels famosos aforaments, els quals, segons Pablo Casado “beneficien a més de 200.000 persones” entre polítics, policies, guàrdies civils, jutges i fiscals. La proposta ja ha sigut aprovada pel Consell de Ministres, i Pedro Sánchez es mostra esperançat respecte a la possibilitat que aquesta esmena de la nostra Carta Magna acabe cristal·litzant.
Una altra qüestió rellevant, encara que molt més polaritzant, és la de la revisió de les competències territorials. En aquest aspecte, mentre Podem i PSOE advoquen per un model pròxim al federalisme, en el qual les comunitats autònomes tinguen encara més sobirania de la qual tenen avui dia, Ciutadans es manté al marge i el PP aposta per un model en el qual l’Estat central acumule més marge d’execució.
Finalment, els nostres polítics no s’obliden de la funció que exerceix el Senat. Segons Gregorio Cámara, del PSOE, el model actual del senat “no serveix per a fer el que diu la Constitució, que és representar als territoris”. Pablo Iglesias, per la seua part, assegura que el Senat “no és útil” i que es constitueix a manera de cementeri d’elefants “al que portar a molts procuradors del franquisme”, per la qual cosa advoca per la seua supressió. Molt més tebis es mostren Rivera i Casado, que posen l’accent únicament a reforçar les seues competències territorials.
Vicent Soler: “Sin Presupuestos Generales la Comunitat vivirá una situación peor”
