municipios
El paseo de la Malvarrosa arrasado por el agua como consecuencia de la borrasca Gloria.

Les intenses pluges i tempestes viscudes a principis de mes han tornat a posar en relleu una realitat. El canvi climàtic no és un problema del futur, si no del present. Aquestes Depressions Aïllades en Nivells Alts (DANA) o gotes fredes, que afecten especialment la Comunitat Valenciana, causen cada any inundacions i gran quantitat de destrosses.

I és que mentre continuem pensant com millorar la nostra relació amb el planeta, aquest comença a respondre en forma de fenòmens naturals extremsEn els últims cinquanta anys les catàstrofes climàtiques s’han quintuplicat i cada vegada són més fortes, tal com indica un informe de les Nacions Unides (ONU).

Així, la Comunitat Valenciana viu sempre pendent del cel. Segons un estudi elaborat per DOTGIS, una ‘startup’ espanyola dedicada a l’anàlisi de dades geoespaciales, aquesta és la zona d’Espanya amb major risc d’inundació en la dècada vinent. Concretament dels deu municipis amb més habitants afectats per les pluges en els últims quinze anys, quatre són valencians. Massalfassar, Quartell, Benavite i Alfara del Patriarca són les localitats que es troben en aquest llistat.

Aquest problema no és nou. La ciutat de València ja va patir en 1957 la gran riuada que va obligar a desviar el Túria. Només quaranta anys després, les inundacions d’Alacant van causar quatre morts. Després d’aquestes, es va construir un tanc de tempestes i un parc inundable en la localitat de Sant Joan. Més pròxima en el temps tenim la DANA de 2019 que va provocar grans destrosses en la zona d’Oriola i Torrevella o la borrasca Gloria que va assotar València al gener de 2020.

LA PRINCIPAL CAUSA ÉS EL SÒL MAL URBANITZAT

En aquest moment el principal problema es troba en l’augment de les zones inundables. Segons informa el Il·lustre Col·legi Oficial de Geòlegs, a Espanya existeixen 19.900 km de zones inundables delimitades. Una extensió podria arribar fins als 25.000 km en 2021. 

La causa d’això prové principalment de la mala urbanització del sòl. La construcció no ha tingut en compte les possible inundacions del terreny i s’ha edificat en zones massa pròximes a rius i a la costa, fins i tot robant-los espai. El Col·legi de Geòlegs aposta per retornar a la naturalesa el sòl mal urbanitzat i començar a emprar materials que permeten la permeabilitat.

En el cas de València. En aquesta província la totalitat dels càmpings estan construïts en zones inundables. A més, part de la capital desapareixeria davant una crescuda del mar. Això posa en relleu la importància de prendre mesures com més prompte millor. El control de les construccions i un sistema d’alertes adequat evitaran en un futur perdudes materials i humanes.