Claus de la llei d’eutanàsia: qui podran sol·licitar-la i quins passos hauran de donar

Els sol·licitants seran qui decidisquen com i on morir sempre que complisquen amb els requisits de la proposició de llei

Protesta para despenalizar la eutanasia en el Congreso de los Diputados
Protesta para despenalizar la eutanasia en el Congreso de los Diputados. EFE / Emilio Naranjo

El dret a decidir la interrupció de la pròpia vida és la finalitat de la proposició de llei de l’eutanàsia impulsada pel Govern. El Congrés dels Diputats ha aprovat la tramitació d’esta mesura que suposarà l’opció de “morir amb dignitat”.

No obstant això, no serà una cosa aplicable per a qualsevol ciutadà. Per a emparar-se en aquest dret hauran de donar-se diversos supòsits.

Qui podrà sol·licitar l’eutanàsia?

El primer cas és patir una malaltia incurable que resulte “insuportable per a la condició humana”, tal com ha declarat María Luisa Carcedo, portaveu socialista i exministra de Sanitat.

La proposició de llei estableix que podran recórrer a l’eutanàsia els majors d’edat que siguen conscients de la seua sol·licitud. Aquests hauran de patir o patir una malaltia greu, incurable, crònica i invalidant. A més, amb sofriment físic o psíquic constant. Tot això sempre “amb certificat clínic”, segons marca el document, i amb “un pronòstic de vida limitat sense possibilitat de curació o millora apreciable“.

Es pot deixar per escrit el dret a morir?

Sí. Els pacients que no puguen prendre la decisió de forma autònoma i estiguen en situació d’incapacitat permanent podran rebre l’eutanàsia. S’administrarà en el cas d’aquells que l’hagen indicat anteriorment en el “testament vital”.

Com iniciar el tràmit de sol·licitud?

El primer pas serà la signatura d’un document de sol·licitud per part del pacient. En cas d’estar impedit podrà fer-ho una altra persona major d’edat. Per a això indicarà les raons per les quals no signa el sol·licitant.

Aquest document se signarà en presència d’un professional sanitari que el rubricarà. El sol·licitant podrà revocar la seua sol·licitud en qualsevol moment, incorporant-se la seua decisió en la seua història clínica. Així mateix, podrà demanar l’ajornament de l’administració de l’ajuda per a morir.

Quins passos es donaran una vegada sol·licitat?

Una vegada rebuda la sol·licitud, el metge realitzarà amb el pacient un procés deliberatiu sobre el seu diagnòstic, possibilitats terapèutiques i possibles cures pal·liatives. Això es farà en un termini màxim de dos dies.

Transcorregudes 24 hores, el pacient haurà de decidir si continuar no amb la sol·licitud. En el cas de seguir avant, el metge el comunicarà a l’equip assistencial i als familiars o amics. A més, haurà de consultar amb un segon metge per a corroborar el compliment de les condicions.

En el termini màxim de deu dies naturals, es redactarà un informe i es passarà a la Comissió d’Avaluació i Control competent. Aquests elaboraran un nou informe en el qual es diga si finalment el sol·licitant s’ajusta a les condicions marcades per a demanar l’eutanàsia.

Com serà la mort?

Quan estiga tot en regla i aprovat per part de la Comissió, serà el pacient qui decidisca com morir en cas d’estar conscient. Existiran dues opcions: l’administració d’una substància per part del professional sanitari o la prescripció d’una substància que li la podrà subministrar el mateix pacient en un hospital o en el seu domicili.

Després de la defunció, el registre indicarà la causa de defunció com una defunció natural.

Un metge podrà negar-se a donar l’eutanàsia?

Sí. La negativa a realitzar la citada prestació per raons de consciència és una decisió individual del professional sanitari directament implicat en la seua realització, la qual haurà de manifestar-se anticipadament i per escrit.

Les administracions sanitàries crearan un registre de professionals sanitaris objectors de consciència a realitzar l’ajuda per a morir. En ell s’inscriuran les declaracions d’objecció de consciència per a la realització d’aquesta.