El futur centre CaixaForum València presa forma amb més de la meitat de l’obra executada, avançant a velocitat de creuer i segons el calendari previst, ha destacat aquest dijous la directora general adjunta de la Fundació la Caixa, Elisa Durán.
Així ho ha subratllat en el marc d’una visita d’obres en la qual ha estat acompanyada per l’arquitecte del projecte, Enric Ruiz-Geli, líder de l’estudi Cloud 9 a Barcelona i professor de la universitat Virginia Tech.
A mitjan octubre, les obres de construcció de CaixaForum València han aconseguit culminar el tancament dels espais expositius i de les sales polivalents, així com el forjat i l’estructura de la plaça de l’interior de l’edifici Àgora. També ha finalitzat la instal·lació de l’estructura de la planta superior del restaurant; s’han instal·lat les escales mecàniques que donen accés a la gran plaça Àgora; i s’ha creat l’estructura de la graderia de l’Àgora.
Actualment, els treballs se centren en avançar en les tasques de revestiment i embolcall del «núvol». Es tracta d’un espai polivalent que sobrevolarà les sales d’exposicions en la zona central de l’Àgora. També es treballa en les instal·lacions generals de climatització; electricitat; contra incendis i audiovisuals; la producció de mobiliari; i el projecte de senyalística.
Exposicions, art i ciència se citaran en Caixaforum València
Elisa Durán ha anunciat la col·laboració de dos veus artístiques en l’arquitectura del futur CaixaForum València. D’una banda, l’artista Frederic Amat serà l’encarregat de realitzar una intervenció en el sostre de l’Auditori. Per un altre, el ceramista Toni Cumella, especialitzat a aplicar aquesta artesania a l’arquitectura, ha rebut l’encàrrec de revestir de ceràmica l’edifici d’Administració i la Sala Vip del futur centre.
«El projecte de CaixaForum València és en si mateix una creació artística. Conjuga arquitectura i art, si és que alguna vegada han estat separades. I acollirà exposicions i activitats d’art i ciència«, ha subratllat Durán durant la seua presentació inicial.
L’arquitecte Enric Ruiz-Geli ha donat la benvinguda a l’espai. «Això no és una obra, sinó un living lab en què els treballadors es poden considerar els herois», ha assenyalat. Per a Ruiz-Geli, «CaixaForum València serà una arquitectura d’intel·ligència col·lectiva».
Inma Femenía I Anna Talens, el toc artístic de l’obra
El passat 21 d’abril, la directora general adjunta de la Fundació la Caixa, Elisa Durán, va anunciar la instal·lació permanent de dues obres d’art en el futur centre. Aquestes estaran a càrrec de les artistes valencianes Inma Femenía i Anna Talens.
Femenía ha projectat per al centre una escultura intangible que reprodueix el fenomen òptic de l’arc de Sant Martí. Arc al cel representa la combinació d’art, naturalesa, ciència i arquitectura que l’artista ha interpretat com l’essència de Caixaforum València.
Per part seua, Talens proposa Palafit. Es tracta d’una escultura que té com a referent l’arquitectura agrària pròpia dels ecosistemes aquàtics. Consisteix en un palafit daurat de secció triangular. Està pensat per a recordar i sacralitzar la manera de vida dels agricultors de l’Albufera i de les zones aquàtiques de Llevant.
Un pressupost de 19 milions d’euros
Les obres a l’interior de l’edifici Àgora per a alçar un nou centre cultural CaixaForum es van iniciar al març de 2020. Després d’una aturada obligada de quatre setmanes durant les quals no es van permetre els treballs no essencials, es van reprendre a l’abril d’aqueix mateix any i prossegueixen amb normalitat. La previsió és que el centre puga obrir al públic al juliol de 2022.
La inversió de la Fundació la Caixa per a fer realitat aquest projecte superarà els 19 milions d’euros. A això se suma un pressupost anual d’uns 5 milions d’euros per al manteniment; la programació; i el funcionament del centre.
El projecte presentat per l’arquitecte Enric Ruiz-Geli i el seu estudi Cloud 9 va ser el triat per a construir un nou Caixaforum a l’interior de l’edifici Àgora de la Ciutat de les Arts i les Ciències, obra de Santiago Calatrava.
CaixaForum respecta, potència i conviu amb l’Àgora mantenint el seu concepte original com a espai de reflexió i gran superfície cultural oberta, pública i de gran activitat. Tindrà dos sales d’exposicions; un auditori amb capacitat per a unes 300 persones; llibreria; restaurant; i un espai familiar i educatiu, amb un total de 8.200 metres quadrats útils sobre 9.900 construïts.
