(SALVADOR PEIRÓ, FISABIO SALUD PÚBLICA).- Les xifres oficials de transmissió de covid estan creixent de forma vertiginosa, fins a anar igualant (i probablement superaran en les pròximes setmanes) les d’onades prèvies.
Afortunadament, les elevades xifres de vacunació aconseguides, sobretot en majors de 60 anys, fan que la situació de les hospitalitzacions i morts siga –almenys de moment– menys greu que en les onades anteriors.
No obstant això, la nostra percepció subjectiva de la situació ens diu que el número de real de casos (contagis) és encara major. Familiars, amics o companys ens criden per a felicitar-nos les festes i, de pas, dir-nos això de “he eixit positiu”. O en el millor dels casos “fulanito ha donat positiu”, o “en la classe del meu fill hi ha hagut un positiu”. I ho fan amb molta major freqüència que en altres onades.
Afortunadament, la major part de les vegades –encara que no sempre– aquests missatges s’acompanyen d’un “tranquil, estic bé”.
És més que possible que hi haja molta més transmissió de la que som capaces de detectar. Molts casos asintomáticos o paucisintomáticos no cerquen atenció mèdica. Molts vacunats, fins i tot simptomàtics, atribueixen els seus símptomes a refredats o altres quadres menors i tampoc se sotmeten a proves diagnòstiques.
Uns altres (positius en prova d’antígens de venda al públic o contactes estrets) no aconsegueixen contactar amb uns serveis d’atenció primària que, malgrat el seu esforç per respondre, caminen sobrepassats entre vacunacions, realització de PCR, seguiment de positius, rastrejos de contactes i el manteniment de l’atenció als pacients més complexos.
Mentre les hospitalitzacions saturen els hospitals, els contagis –fins i tot si la majoria són lleus– desborden la capacitat de resposta de l’atenció primària. Aquests casos tampoc existeixen per a les estadístiques oficials.
En aquest article intentem donar algunes idees de com actuar en aquestes situacions. En general, encara que no sempre, coincideixen amb l’última versió del document “Estratègia de detecció precoç, vigilància i control de covid-19” del Ministeri de Sanitat. I són adequades en moltes situacions generals, però no per a algunes situacions concretes (residències, col·legis, presons, centres sanitaris o uns altres amb persones vulnerables, etc.) que requereixen un maneig específic.
Què fer si tinc símptomes compatibles amb covid-19?
Oblide’s de la idea que com està vacunat o ha passat la covid serà un refredat o un altre quadre viral. Actue com si fóra positiu (aïllament) fins a descartar la covid amb una prova diagnòstica. Si és possible contacte amb el seu centre de salut (normalment li donaran data i hora per a una PCR). Si no és possible, les proves d’antígens de venda en farmàcies (realitzades segons les instruccions del fabricant) són molt fiables en les persones simptomàtiques.
Els símptomes de sospita (sol aparèixer més d’un) poden ser la presència de febre o esgarrifances, tos, dificultat per a respirar (“falta d’aire”), fatiga, mal de cap, dolor muscular, pèrdua (recent) de l’olfacte o el gust, mal de gola, congestió nasal (“moqueo”), nàusees o vòmits i diarrea.
La dificultat per a respirar és el símptoma més preocupant i requereix consulta mèdica urgent per a la seua valoració. També ha de cercar atenció urgent si presenta dolor o pressió persistent en el pit, confusió, o color pàl·lid o blavós en pell, llavis o el llit de les ungles.
Què fer si sóc “positiu” en una prova d’antígens de venda en farmàcies?
Inicie aïllament. Use mascareta FFP2. Contacte amb el seu centre de salut. Probablement ho citaran per a realitzar-li una PCR i li donaran instruccions segons la seua simptomatologia.
L’aïllament ha de durar un mínim de 10 dies des d’inici de símptomes (o la data de la prova per als asintomáticos), encara que si els símptomes es mantenen, l’aïllament podria prolongar-se. Deixe de costat aqueixes falses idees que els vacunats, els que han passat la covid-19 o els xiquets no contagien o no poden contagiar-se. Complisca estrictament l’aïllament.
En la major part dels casos, els quadres són lleus i no requereixen un seguiment intens per part d’atenció primària. Però si té dificultat per a respirar o algun dels símptomes per a cercar atenció urgent comentats prèviament contacte amb un servei sanitari al més prompte possible.
És molt probable que els seus convivents s’hagen contagiat. Són contactes, més que estrets, estretíssims. També aquelles persones amb les quals recentment haja compartit l’aire que respira (sobretot en els dos últims dies). Advertisca’ls. Encara que estiguen vacunats o hagen passat la covid-19.
Els contagis poden produir-se en qualsevol lloc (no solament en la restauració, l’oci nocturn o en aglomeracions). També en el treball, en activitats esportives, docents, de culte, etc. La possibilitat de contagiar és mes alta si la trobada es va produir en espais tancats, mal ventilats, sense màscara, amb proximitat i va ser prolongat. Prepare un llistat amb telèfons dels seus contactes per a ajudar els rastrejadors.
Què fer si sóc contacte estret?
Fins i tot si s’haguera contagiat, les proves diagnòstiques, incloent la PCR, no donaran resultats positius fins als 3-5 dies del contacte amb la persona que li va contagiar. Si no està vacunat, ha d’aïllar-se i intentar contactar amb els serveis sanitaris per a la realització d’una PCR (habitualment ho citaran entorn del 5è dia de la data del contacte amb la persona que potencialment li va contagiar).
Fer-se una prova abans (llevat que tinguera símptomes de covid-19) és de poc valor i el resultat negatiu no permet alçar l’aïllament. Si la prova al 5è dia és negativa es pot alçar l’aïllament.
Si està vacunat hauria de fer exactament el mateix que si no ho està. Actualment, el Ministeri de Sanitat no obliga a l’aïllament dels contactes estrets vacunats (encara que alguna Comunitat Autònoma sí que ho fa) i només recomana reduir trobades i evitar el contacte amb persones majors i vulnerables. Però aquesta és una recomanació basada en els estudis inicials després de la vacunació. Quan la immunitat proporcionada per les vacunes era recent, la variant predominant no era delta i ómicron no estava expandint-se.
Aquest desajustament entre la situació actual i les recomanacions d’algunes autoritats sanitàries pot complicar l’obtenció de la baixa laboral per aïllament. Fins i tot amb aquesta complicació, que probablement es resoldrà en breu, treballadors i empresaris haurien d’evitar exposar-se a un –previsiblement més perjudicial– brot en la seua empresa.
Recordem que les càrregues virals dels infectats vacunats són similars a les dels no vacunats i que, fins on sabem, ómicron incrementa notablement el risc d’infeccions de bretxa (en vacunats) i reinfeccions (en persones que han patit prèviament la covid-19).
Què fer si no tinc símptomes i no sóc contacte estret ni positiu?
Que hauria de fer qualsevol persona en una situació de transmissió tan elevada? Bàsicament, reduir en la mesura del possible el risc de ser cas o contacte estret d’un cas. Això té dos components: desconfiar dels mites i llegendes que circulen pertot arreu i actuar evitant almenys les situacions de major risc.
En el primer, ni la covid-19 s’ha convertit en un catarro (encara que moltes persones només patiran quadres lleus), ni els vacunats –o els que han passat la covid-19– no poden contagiar-se o contagiar (encara que probablement ho fan una mica menys).
Actualment, la vacunació o haver passat la covid-19 (i, sobretot, totes dues coses) mantenen la protecció enfront del risc de desenvolupar covid-19 greu (d’haver de ser hospitalitzat o de morir). Però no completament. I probablement una mica menys com més gran és la distància des de la vacunació. I probablement menys amb l’expansió d’ómicron.
Molta transmissió derivarà (ja ho fa) en el desbordament de l’atenció primària. I molts pacients –covid-19 i, sobretot, no covid-19– patiran les conseqüències. A més, si les xifres de contagis són elevades també saturaran els hospitals i dificultaran l’atenció dels casos (covid i no covid) més greus.
I si aproximem el límit en què ja no podem atendre adequadament els casos més greus, les restriccions dures –com ara imposa Països Baixos, amb una xifres d’hospitalització, UCI i defuncions molt superiors a les d’Espanya– seran inevitables. I les restriccions incrementaran la pobresa i la infelicitat de moltes persones i, per descomptat, el malestar social, el malestar de tots.
Són temps festius, però també el moment per a reduir les nostres trobades. Si pot evitar contactes, de qualsevol tipus, evite’ls. Si no pot, millor a l’aire lliure. Si no pot ser a l’aire lliure, millor en locals ben ventilats, i mantenint distància i màscara sempre que siga possible. Tant si està vacunat, com si no. Tant si exigeixen passaport covid-19 per a entrar, com si no. Tant si s’ha fet proves d’antígens, com si no.
I quan puga, i sobretot si és major de 60 anys, vaja per la seua tercera dosi. No la postergue. No és el moment.
*Aquest article va ser publicat originalment en The Conversation.
