En 7 Televalencia et recomanem alguns de los racons més bonics de la ciutat de València, perquè els descobrisques i conegues més a fons. Avui coneixem els detalls de l’Estació del Nord, que és més que una estació de ferrocarril.
L’Estació del Nord és una estació terminal de caràcter monumental i estil modernista valencià inaugurada en 1917 per la Companyia dels Camins de Ferro del Nord d’Espanya qui va encarregar la seua construcció a Demetrio Ribes un dels arquitectes de la companyia.
Destaca per la seua riquesa ornamental i les seues grans proporcions. En 1983 va ser catalogada com a Bé d’Interès Cultural. Gaudeix també de la consideració d’estació històrica per part d’Adif.
L’edifici és de planta rectangular amb dues zones clarament diferenciades: el gran hangar, de planta igualment rectangular i tancat amb estructura d’arcs articulats d’acer laminat, i l’edifici de viatgers pròpiament dit, de planta en O i pilars independents de l’estructura de l’hangar.
S’emmarca en l’estil modernista. En la seua construcció es van emprar nous materials introduïts a la fi del segle anterior, com l’estructura metàl·lica en forma de marquesina.
L’estació disposa d’una façana horizontalista, amb motius vegetals, taronges i flors del taronger, s’inspira en l’agricultura valenciana i inclou, entre altres referències a la ciutat, les quatre barres roges sobre fons ore de l’escut heràldic valencià.
La decoració és completada en el bloc central per dos mosaics de José Mongrell simètricament col·locats.
L’ornamentació de l’interior de l’edifici es va realitzar, amb ceràmiques vidrades, trencadís i mosaic de la fàbrica de «La Ceramo» de Benicalap. Té una infinitat d’elements decoratius de ceràmica, fusta, metall, vidre i altres materials.
La coberta principal de la nau central, que cobreix les vies, té forma d‘arc i guies que representen les vies del tren. Així mateix, té una gran obertura longitudinal destinada al fet que antigament escaparen els fums de les màquines a vapor.
Els sòcols de cada porta o finestral interior del vestíbul estan fets de fusta i en els més alts es pot llegir el lema «bon viatge» en diferents idiomes.
Els seus grans finestrals presenten una rosa en la seua part superior. Un altre tret típic del Modernisme que s’aprecia en l’estació és la integració de totes les arts en una mateixa edificació: arquitectura, escultura, pintura i arts decoratius.
