SHARE

L’Il·lustre Col·legi Oficial de Veterinaris de València (ICOVV) recomana anticipar-se a les situacions d’estrès produïts per les explosions pirotècniques tan típiques de les Falles i s’han d’iniciar com més prompte millor els tractaments sobre les mascotes que presenten por als petards. El veterinari pautarà, en funció del nivell d’ansietat, la medicació adequada i aquesta ha d’administrar-se, en alguns casos, diverses setmanes abans que comencen els sorolls forts, ja que poden tardar fins a tres setmanes a fer efecte.

La prescripció mèdica per a casos de por moderada pot ser a força de nutracèutics (tranquilizants naturals). Per a casos greus és necessari utilitzar psicofàrmacs. Tots dos tractaments poden combinar-se amb feromones sintètiques, tant per a gossos com per a gats, que disminueixen la intensitat dels símptomes i manquen d’efectes secundaris.

“L’idoni seria centrar els esforços en la prevenció- assenyala María Vitòria, vocal del ICOVV i veterinària clínica- exposant al cadell a una varietat de sons durant el període de socialització, que abasta des de les tres setmanes als tres mesos, assegurant-nos que és una experiència positiva que li permet familiaritzar-se amb ells”. En els casos de gossos adults en els quals existisca la sospita que puga existir una fòbia, “s’hauria de diagnosticar el problema al més prompte possible i aplicar un programa de tractament multicomponent”, afirma.

Com explica Marina Miralles, etóloga col·legiada del ICOVV, “els animals no poden entendre que no hi ha perill en els petards, és com si una persona sent caure bombes”. La reacció fisiològica que es desencadena en les mascotes activa el sistema nerviós simpàtic i provoca que s’alliberen grans quantitats de neurotransmisors, com l’adrenalina, o hormones d’estrès, com el cortisol.

Els símptomes que poden presentar la gran majoria d’animals de companyia són taquicàrdies, diarrea, vòmits i tendència a fugir o amagar-se. Els gossos també poden pantaixar, passejar, tremolar. Manifesten vocalització excessiva i poden arribar a autolesionar-se. “Si l’episodi ocorre en el carrer, poden fugir desorientats, la qual cosa cada any causa pèrdues de mascotes, atropellaments, etc. En les llars, no estant el cuidador, poden arribar a saltar des de la balconada en el seu desig d’escapar”, apunta Miralles.