La València paranormal: els tenebrosos fantasmes que habiten la ciutat

La capital del Túria va ser famosa en 1915 per localitzar-se el primer poltergeist d'Espanya, a més de comptar amb altres llegendes de terror

fantasmas
Fachada principal de La Cigüeña.

Amb l’arribada del dia de Tots els Sants és inevitable parlar de morts, bruixes i fantasmes, tots els ingredients per a una bona història de terror que en alguns casos pot arribar a traspassar la realitat i és que, encara que la terra de la màgia per excel·lència és Galícia amb les seues famoses ‘meigas’, València no es queda arrere pel que fa a les històries de fantasmes.

LA DAMA ROSA, LA DONA QUE PLORA EN LA CIGÜEÑAResultado de imagen de la cigueña valencia

L’antic hospital maternal La Cigüeña és conegut per ser una de les clíniques amb més casos de xiquets robats en la dècada dels 70 però també per albergar a un dels fantasmes més famosos de la ciutat, un esperit que ha provocat el temor de més d’algun funcionari valencià.

Segons narra la història, només dues dones van morir en la clínica durant el seu funcionament. Una d’elles ho va fer unes hores després de donar a llum un xiquet que va morir en nàixer, una dona que des de llavors vaga abans de cada alba pels corredors que separaven la seua habitació de les incubadores.

Encara que no existeix constància que algú l’haja vista sí que hi ha testimonis que verifiquen la presència d’un esperit: llums que s’encenen i apaguen soles, alarmes que es disparen soles, soroll de talons amb l’edifici buit, cadires que salen comiats o plors d’una mare a la recerca del seu fill.

Va ser quan l’edifici va passar a ser seu de diverses conselleries quan van començar a notar-se aquests successos, el més cridaner el succeït a un vigilant nocturn que va notar com una força el travessava fins a tres ocasions. Després d’això, va baixar a la planta baixa on va escoltar el moviment d’un ascensor que descendia. No obstant això, en parar i obrir les portes la cabina es trobava buida.

Resultado de imagen de plaza del esparto 5 valencia
Portal de la Plaça d’Espart, 5 de València.

EL FOLLET D’ESPART, EL PRIMER POLTERGEIST D’ESPANYA

Ens traslladem a la València de 1915, concretament a l’actual número 5 de la plaça de l’Espart (antigament era el número 7) un punt que es va fer famós omplint periòdics de l’època per ocórrer successos inexplicables com a sorolls estranys, crits de desesperació o laments.

El Follet d’Espart és el nom que va rebre aquest misteriós fantasma, al qual la premsa també cridava com “la casa de toca’m roque”, que va arribar a ser investigat per la policia. Els agents no van arribar a trobar cap evidència de l’origen dels fenòmens paranormals que van arribar a reunir centenars de valencians en els seus voltants fins a provocar que els serveis d’emergència acordonaren la zona en diverses ocasions.

Resultado de imagen de Casa de la Misericòrdia valencia
Façana principal de la casa de la Misericòrdia de València.

EL FANTASMA DE LA MISERICÒRDIA

L’antic orfenat de la ciutat és un altre dels punts clau de la València paranormal. Sorolls estranys, sons incomprensibles i plors de xiquets són alguns dels successos que han ocorregut entre aquestes parets que actualment acullen la seu de la UNED.

Personal de neteja i de seguretat es neguen a treballar durant la nit en aquest edifici valencià on també s’ha assegurat la presència de l’esperit d’un xiquet la silueta del qual va poder veure’s aombrada en un dels seus finestrals. Això va ocórrer en 2009 quan l’esposa del llavors vigilant es va acostar una matinada per a donar-li a aquest un joc de claus que havia perdut i va veure a un menor saludant des del tercer pis, hora en la qual l’edifici estava tancat i buit d’estudiants.

En aquests voltants s’han produït a més morts d’allò més macabres com la defunció d’un antic alumne que es va precipitar d’una finestra destrossant-se el crani després de colpejar-se amb una bola de bronze; un altre xiquet ofegat en la piscina durant la nit; o els casos de grip que es van registrar en els anys 60 i van provocar la mort de nombrosos xiquets a més del pare Martín Millet.