atlético
SHARE

El Valencia CF va perdre de forma injusta en la seua visita al WandaMetropolità davant l’Atlètic de Madrid per un solitari 1-0, en un partit molt disputat en el qual els locals es van limitar a aprofitar el gol de Correa i a defensar el resultat per a sumar els tres punts davant un conjunt de Mestalla que va treballar, va lluitar, va barallar i al que només li va faltar trobar el marc de Oblak. Els blanc-i-vermells, sense fer gens i amb un joc defensiu, es van portar la victòria sense merèixer-ho.

Era la primera visita del Valencia CF al nou Wanda Metropolità, on s’enfrontaven el segon i tercer classificat de LaLiga. Tot un partidàs. I va anar des del principi amb dos equips barallant per guanyar i oferint cadascun la seua millor versió de futbol. Els locals, tocant i tocant pilota fins a trobar a Griezmann perquè accelerara el joc amb la seua rapidesa. Els blanquinegres, per la seua banda, agotnats arrere, defensant amb molt ordre i esperant al fet que Parejo trobara la seua brúixola per a donar la passada perfecta als atacants.

Era una batalla preciosa sobre la gespa amb un gran Valencia CF que no cometia fallades i sempre molt solidari amb el company. Aquest treball afectava la fluïdesa ofensiva d’un Atlètic que no estava a gust en el camp. Per aqueix motiu, s’obstinava en centres a l’àrea, amb Garay i Gabriel Paulista incommensurables, a la búsqueda del guerrer Diego Costa, qui passada la mitja hora va rematar de cap un córner pese l’oposició de Gayà i es va trobar amb un brillant Neto, qui es va vore obligat a volar i traure una majestuosa manopla per a evitar el primer gol atlètic. Paradón del brasiler.

El Valencia CF no li perdia la cara al xoc i Zaza, després d’un difícil control, va disparar ras, però lleugerament desviat en una bona ocasió visitant. Mentre, Kondogbia demostrava que per a robar-li una pilota es necessita molt i oferia tot un recital de seguretat en defensa i atac. I és que els de Mestalla anaven a més amb el pas dels minuts i tots, absolutament tots, lluitaven al màxim i donaven una gran imatge a Madrid davant un rival que s’apagava per moments.

Quasi en l’últim sospir de la primera meitat una acció perfectament elaborada pels de Marcelino a punt va estar d’acabar en gol, però la paret de Zaza a Santi Mina va ser un poc llarga i el meta Oblak, molt atent, va evitar el pitjor per al seu equip amb una ràpida eixida als peus del gallec. Al final, empat sense gols després de quaranta-sis minuts molt emocionants i disputats, de lluita total, de perfecte plantejament blanquinegre i molt segur en totes les seues línies.

Després del descans, Godín es va haver de marxar als vestuaris després d’un encontronazo amb Neto en un servei de falta. Segon central blanc-i-vermell canviat per problemes físics. L’Atlètic va voler aprofitar el factor ambiental per a condicionar al Valencia CF. I sense fer gens la pilota li va arribar a Correa que va marcar l’1-0 d’un potent tir des de fora de l’àrea. Una altra vegada amb molt poc, el rival aconseguia el seu premi.

Marcelino va moure fitxa i va traure a Rodrigo per Lato, i a Carlos Soler per Maksimovic. Calia alçar els ànims i mirar més el marc atlètic. Tocava marcar. L’Atlètic va donar dos passos arrere per a protegir a Oblak i només mirava la velocitat de Griezmann. El Valencia CF va estrènyer l’accelerador des del minut 70 i va començar a dominar la situació.

L’àrbitre no va assenyalar la segona groga a Gabi després d’un clar agarrón a Kondogbia en el minut 81. Ja li havia mostrat la primera targeta segons abans i no es va atrevir a expulsar-li malgrat les protestes de tots els jugadors valencianistes. En els compassos finals l’equip de Marcelino va voler l’empat i barallava per cada pilota com si fóra l’últim. No obstant açò, no va trobar l’acció atacant que li portara a aconseguir un punt que va merèixer pel seu esforç fins a l’últim segon davant un Atlètic que només va tenir un encert, el gol. Només açò, encara que, al final, suficient.