Toni Cantó: “Vaig arribar a Ciutadans perquè em fotia molt el tema del nacionalisme i de la llengua”

El síndic de Ciutadans recorda els seus primers passos en la polítca i confessa no importar-li l'exposició a la qual li sotmeten els mitjans

T
Toni Cantó en 7 Televalencia.

El líder de Ciutadans en la Comunitat Valenciana, Toni Cantó, ha començat el curs polític amb força i exercint una posició dura en la gestió del Botànic. Preocupat pels possibles ajustos que puga dur a terme la Generalitat, Cantó qualifica de vergonyós que el Consell retalle en drets mentre manté els seus privilegis.

El polític i carismàtic actor conegut pel seu treball en sèries de televisió com ‘Siete vidas’ o ‘Amar es para siempre’ se sincera en 7 Televalencia i ens revela les seues motivacions en política i com és la seua nova vida a la ciutat de València.

Va començar molt jove davant de les càmeres i tenia una carrera consolidada com a actor, En quin punt va decidir entrar en política?

La política sempre m’ha agradat molt i tenia la necessitat d’afrontar nous reptes. A més, crec que la política és l’eina necessària per a canviar la realitat i millorar la vida de la gent.

No va haver-hi cap esdeveniment que detonara aqueix canvi?

El detonant va ser el voler canviar les coses. La meua primera experiència va ser al poble en el que residia en la Comunitat de Madrid, Torrelodondes. Allí creem un partit que porta ja molts anys governant i fent-lo molt bé.Després va venir la meua segona experiència en Ciutadans perquè em fotia molt tot el tema del nacionalisme i de la llengua.

S’havia imaginat arribar fins al Congrés dels Diputats?

La veritat és que no, si quan vaig eixir de València amb dihuit anys m’arriben a dir que anava a intervenir en una pel·lícula que va guanyar un Oscar (‘Todo sobre mi madre’, 1999) o que anava a ser el primer actor en la història d’Espanya a arribar a diputat no m’ho haguera cregut en la vida.

Toni Cantó i Sylvia Costa en els estudis de 7 Televalencia moments abans de l’entrevista.

Les dos professions que ha triat suposen estar sempre en el focus de les cambres, Hi ha intromissió en la vida dels actors i polítics d’Espanya?

Jo estic acostumat a estar exposat i al final un ha de portar-ho amb naturalitat perquè és la part positiva i alhora negativa de la professió. Intentar que no hi haja intromissió és impossible així que hem de tractar de portar-ho tan bé com siga possible i aprendre al fet que això no afecte. De totes maneres, a mi m’agrada ficar-me en tolls i estar exposat en determinats moments així que no m’amague.

Des que està com a líder de Ciutadans en la Comunitat Valenciana, Com ha canviat el seu dia a dia?

Torne a viure en la meua terra i això em fa infinitament feliç. Puc anar tots els dies a Les Corts Valencianes creuant pel Mercat Central i veure al meu pare, als meus germans i als meus amics de tota la vida sempre que vull.

A més, ací estic liderant un equip que és alguna cosa que a Madrid no feia i m’il·lusionava tenir esta oportunitat a València. Tota la meua vida he treballat en equip: en cinema, en teatre, en televisió… són sectors on es treballa en grup i volia portar tota eixa experiència unificada amb l’adquirida en el Congrés dels Diputats per a intentar fer les coses bé.

El síndic de Ciutadans durant l’entrevista en ‘Ágora’.

I dins d’eixa agenda política hi ha temps per a l’oci i la familia?

Sí, tinc temps per a escapar-me amb la meua parella a la platja a menjar una paella o per a estar amb els meus fills, per exemple. També hi ha moments per a gaudir del meu oci encara que són pocs perquè a vegades és complicat desconnectar. Tot això és necessari per salut mental i també de pas per a tornar a pujar als escenaris de tant en tant, ja ho vaig fer al gener en el Teatre Nacional de Madrid i espere repetir l’any vinent damunt de les taules o dirigint.

Si poguera fer marxa enrere, Tornaria a la seua carrera actoral o es queda en la política?

No, estic molt content i molt feliç amb el que faig actualment. A més, no m’agraden eixes coses binàries d’haver de triar entre una opció o una altra podent dedicar-me a les dos per igual.