SHARE

En pocs dies el cinema espanyol celebrarà la gran festa dels Goya. Una edició que també comptarà amb representació valenciana. Un d’eixos noms és el de Raúl Díez, director del curtmetratge “El Ermitaño”, nominat als Goya al millor curtmetratge d’animació.

Pregunta: Bona nit Raúl, en primer lloc enhorabona per la nominació. Nervis?
Resposta: La veritat és que un no està acostumat a aquestes coses, osea que sí, una mica de nervis hi ha.

P: Com rep un la notícia? Dius que no aquestes acostumat a este tipus d’històries, Com reps la nominació?
R: Passem una vegada una experiència igual que si que vam portar el Goya en 2003, per “Señor Trapo”, però després de tant temps, quan et diuen que aquestes nominat, la veritat és que és una grandíssima emoció, que per molt bé que siga el treball jo crec que actualment s’estan fent grans curtmetratges d’animació, hi ha molt nivell i quan et nominen és una gran satisfacció, i al costat de Daniel, que és el productor, ho celebrem.

P: Esteu nominats en la categoria de millor curtmetratge d’animació, el títol del curtmetratge és “El Ermitaño”, sense fer espoilers, De que va el curtmetratge?
R: “El Ermitaño” és una història dura, tracta sobre la incomunicació, és la distopia dels mons imaginaris no desitjables, on el personatge, que és un guerrer, mitjana metamorfosi entre l’insecte i l’ésser humà. Consisteix en la cerca de comunicar-se amb algú, i tampoc se sap si al final es quedarà entre l’insecte i l’humà. És una història una mica especial, kafkiana.

P: Com va ser el procés de creació del curtmetratge?
R: Llarguísim. Un procés que ha durat moltíssims anys. Comencem en el 2005, no podem viure del curtmetratge, ja ens agradaria, i al final els processos van ser lents. Però en el 2015, Daniel i jo vam dir que açò havia de tirar per a davant, vam convèncer a Fran Dapena, és un animador espanyol que ha sigut nominat als Oscar, i juntament amb Roman Melnik decidim anar a mort a acabar el curt i és el que vam fer durant dos anys.

P: Abans d’arribar als Goya, heu passat per més festivals, projeccions…?
R: Esta és la primera que s’estrena amb els Goya. Hem arrancat, potser perquè ha coincidit amb les dates, no és premeditat. Podríem acabar al gener però no, acabem just al setembre que és quan habia que presentar als Goya.
Quan se cercava informació sobre “El Ermitaño” no es trobava gens, ara ja es comença a trobar i entrem en tot un recorregut en 2018, i és fonamental que el curt tinga una projecció internacional, no solament nacional.

P: I açò, Com s’aconsegueix?
R: La veritat doncs movent-ho molt per ferstivales de categoria “A”, potser també per televisions, grans distribuïdors, i cuidant molt els nivells.
Actualment hi ha moltíssim nivell en el tema del curtmetratge d’animació i cal estar ací, cal seguir insistint. El curt no s’acaba al setembre de 2017 i t’oblides, tot el contrari, cal estar damunt, espentant-ho i veure si a Espanya amb la llançadora del tema dels Goya se’ns pot ajudar a posicionar-nos fóra.

P: Durant quant temps més o menys heu d’estar movent este curtmetratge perquè done els fruits que vosaltres voleu o desitgeu?
R: Els terminis de lliurament dels festivals solen ser de 4-5 mesos, amb la qual cosa entrarem fins a 2019 intervinguts.

P: Encara us queda un any llarg per a seguir vivint de “L’Ermità”. Llavors reaccions del públic no coneixem encara.
R: El que vam fer és que per a nosaltres era fonamental la reacció del públic. Llavors ho projectem a Madrid amb aqueixa intenció. Va ser molt bé acojido.

P: Quantes persones ho van veure en aquella projecció?
R: S’han passat dues projeccions i de moment ho han visionat més de 100 persones en les dues.

P: Heu estat en la nit dels nominats, la festa dels nominats previs als Goya, explica’ns una mica, fes-nos la crònica social de la festa dels nominats.
R: L’ambient dels companys és formidable, a més dels nominats. Tots ens apreciem molt, veiem que el treball ha sigut enorme i creiem que aquest és el millor període. Potser després aquesta la conseqüència del Goya o no Goya, però jo crec que als tres dies s’oblida. Tot el món, després ja està pensant en la següent edició. L’ambient ha sigut formidable, és bastant reservat, potser és on aconseguim parlar entre els companys de totes les categories, sobre altres temes i sobre altres projectes i es tanquen acords o es veuen perspectives per a fer coses conjuntes.

P: Aleshores aprofiteu per a lliurar currículums i targetes de visites.
R: Sí, sobretot per a veure les conesiones i les possibilitats que es tenen de treballar uns o uns altres encara que no siga exclusívamente d’animació.

P: A qui esperaves veure, a qui esperaves saludar? Amb qui volies parlar en la festa dels nominats?
R: La veritat és que Maribel Verdú em sembla fantàstica.

P: Recorde una anècdota de Pilar Bardem en els Oscar que ella va dir que creia en Déu després de veure a George Clooney, no sé si ahir et va passar alguna cosa pareguda.
R: Amb George Clooney no, però la veritat és que Isabel Coixet també és meravellosa. La veritat és que l’apreciem molt i també a la gent d’altres categories.

P: I de la pròpia nit dels Goya, perquè ahir va ser la festa dels nominats, és un poquet més relaxat, m’imagine, alguna cosa un poquet més tranquil, però l’espectació real és el quatre de febrer, llavors, que s’espera d’eixa nit?
R: Jo crec que açò és més matador, jo crec que ací estan el nervis, hi ha molta pressió, aquesta tot molt posat. Qui puga arreplegar el Goya tindrà el seu minut de glòria. Sempre ho hem dit, els curtmetratges no tenim la possibilitat de tenir o no tenir el Goya, de recaptar més diners, perquè no tenim possibilitats d’anar al cinema. Potser ací és on es deuria fer l’esforç.
Aleshores estes en eixe moment en el qual pots cridar o demanar o el que vulgues però aquesta tot molt fitat, és molt complicat, és una cerimònia molt tancada on els temps estan molt marcats. A més hi ha gent de tot tipus, jo crec que és ací on hi ha més glamur. Ahir era un glamur entre nosaltres però el glamur està en eixa gala.

P: Ja té triat el que et vas a posar?
R: La veritat és que vaig a anar molt discret però sí, més o menys ja ho tinc clar.

P: M’introduïes abans el tema del poder viure del cinema, de poder viure del curtmetratge o del curtmetratge d’animació, Per què no es pot viure d’açò?
R: Es deuria. Portem insistint amb el Ministeri de Cultura. Jo crec que ha d’ajudar-nos molt també la Consellería.

P: Però que traves us posen?
R: Jo crec que desconeixen el format en si. Creuen que el curt és com el curt de ficció que es roda en tres, quatre, cinc setmanes. Els curts d’animació és un procés molt llarg i és un format de temps. Estem parlant que el curt pot durar deu o quinze minuts que és el temps correcte. Llavors fer llargs, dels cent trenta que hi ha ara de ficció, els que són d’animació són solament tres. Tan bon punt el curt d’animació és lògic que estiga a fer-se els curts i clar el que nosaltres veiem és que si ens costa més diners, ens costa més temps i no podem viure d’açò, doncs és complicat.