El món íntim de Miquel Navarro ix a la llum en l’IVAM

L'exposició permet recórrer la trajectòria de l'artista valencià a través dels seus interessos i obsessions que al·ludeixen al desig amb un component eròtic

El artista Miquel Navarro en una de sus exposiciones.
El artista Miquel Navarro en una de sus exposiciones.

La galeria 3 de l’IVAM reuneix fins al 31 de maig l’exposició ‘Cas d’estudi. El gabinet secret’ de Miquel Navarro, un doble projecte que agrupa les obres de xicotet format de l’artista valencià juntament amb peces de la seua pròpia col·lecció i una intervenció específica en la façana del museu que completa la mostra.

Al llarg de l’exposició màscares i fetitxes africans, objectes arqueològics, joguets, motlures barroques i cactus de les col·leccions privades de Miquel Navarro conviuen amb alguns dels esbossos, aquarel·les i terracotes de l’artista que es conserven en l’IVAM.

L’exposició permet recórrer la trajectòria de Miquel Navarro a través dels seus interessos i obsessions, que al·ludeixen al desig amb un component eròtic. La mostra estableix, així, relacions entre els objectes de les seues col·leccions i les seues obres de xicotet format.

Exposició ‘El gabinet secret’ de Miquel Navarro en l’IVAM.

‘El gabinet secret’ de Miquel Navarro es completa amb una intervenció específica en la façana per part de l’artista amb una imatge inèdita de 1972 que s’emmarca dins del programa ‘IVAM Produeix’.

Esta exposició vol construir un gabinet secret, com els que encara queden en alguns museus arqueològics, en els quals els dibuixos de Miquel Navarro convisquen amb peces d’art africà o amb obres d’art antic, totes amb un component eròtic, que ajuden també a contextualitzar alguns dels seus interessos més directes.

La imagen puede contener: interior
Peces d’art africà de l’obra de Miquel Navarro.

AIXÍ ÉS L’OBRA DE MIQUEL NAVARRO

Miquel Navarro (Mislata, 1945) va formar part del grup d’artistes que a la fi dels anys 70 va renovar el llenguatge de l’escultura. Les seues grans instal·lacions de ciutats fan referència a la manera en el qual aquests espais poden convertir-se en símbols de poder, són llocs que acullen però que també participen de l’autoritat que domina i controla. Una cosa similar succeeix amb els seus tòtems monumentals, màquines antropomorfes, són alhora deïtats protectores i déus amenaçadors.

No obstant això, en els seus dibuixos, esta dimensió suposadament universal es fa íntima. Les seues aquarel·les resulten més immediates i responen al que ell mateix ha definit com “el fluir de la vida”.

La imagen puede contener: una o varias personas, personas de pie e interior

Molts dels seus dibuixos tenen un clar component eròtic que no ha sigut prou destacat en les exposicions que s’han fet de la seua obra. Són obres que parlen del desig, un desig que es resol, a vegades, en plaer, però també un desig que fereix, que punxa, com s’evidencia en els falos i les vulves cactus que apareixen en alguns dels seus dibuixos.