SHARE

Quina ràbia! Amb independència del que finalment reflecteix el marcador, el València CF va acabar perdent en Ipurúa, però té estampat en la seua pell uns valors que sempre estan presents. I competir és innegociable. Ràbia perquè el València CF va igualar la lluita de la SD Eibar, però una rematada de cap mancant quatre minuts de Jordán va invalidar el gol previ de Santi Mina, amb el qual es va respondre al tant d’Inui.

Eixien advertits de les dificultats que presentava el partit, d’ací el nivell de màxima atenció des de la xiuletada inicial. Les rematades inicials amb escàs perill de Charles i Sergi Enrich no van tenir l’efecte desitjat per la SD Eibar de tancar al seu rival, més aviat, ràpidament va fer un pas al capdavant amb seguretat, portant el timó del partit. Potser no se sobó tant la pilota com en partits anteriors, Ipurúa exigeix verticalitat i rapidesa, d’ací els múltiples canvis de joc i pilotes llargues executades des de la sala de màquines, encara que va ser Gayà, després de doblegar per l’interior a Nacho Gil, qui va estar molt prop d’obrir el marcador, detingut per Dmitrovic en dos temps.

Malgrat la qualitat que atresoren els futbolistes dirigits per Marcelino, en aquest partit havien d’igualar la lluita i l’arpa de l’equip local. Ingredients sempre presents en els conjunts dirigits per Mendilíbar que, unit al diluvi de la primera meitat, deixava imatges que expressaven un esforç màxim en les pilotes dividides. Gestos de ràbia, samarretes pegades al cos, manotazos en les àrees… era un partit de lluita màxima, que va arribar al descans sense que es moguera el marcador perquè va faltar encert en una rematada de Santi Mina i un testarazo de Rodrigo, en l’última jugada abans de reposar força. Quina llàstima! Quina ràbia! Parell havia executat un servei de cantonada amb una precisió suïssa al segon pal, però Rodrigo no va orientar bé el cap amb Dmitrovic fora de la porteria.

Tot semblava sota control, calia seguir amb el mateix full de ruta perquè el gol acabaria arribant, no obstant açò, el València CF va rebre un colp baix quan Jordán va repel·lir el rebuig de Martín Montoya dins de l’àrea, amb la mala sort que la pilota l’atrajó Inui, que va enviar el seu llançament pegat al pal sense que Net poguera impedir el gol. Calia sobreposar-se, va costar al principi, Marcelino demanava cap i tranquil·litat quan la SD Eibar es va embravir. Els seus desitjos van ser ordres.

Amb una transició ràpida, Rodrigo va perllongar la pilota a la seua dreta, Andreas va alçar el cap i va veure com pel segon pal apareixia el velocista Santi Mina, i cap a ell va ser la pilota perquè l’ariet que menys minuts necessita per a marcar en aquesta lliga, enviara l’esfèric al fons de la xarxa. Anem! Els futbolistes ho van celebrar amb els punys en alt i gestos de ràbia al costat dels afeccionats desplaçats a Eibar. Ràpidament es va tornar a controlar la situació, però no es van conformar amb açò.

En la zona ofensiva es movien els valencianistes en silenci, cercant l’esquena de la saga del conjunt eibarrés, va haver-hi dues accions en les quals els va faltar un pam per a avançar-se a l’eixida a la desesperada de de Dmitrovic, se cercava el gol que els donara la victòria, però qui ho va marcar va ser Jordán. Després d’un centre d’Alejo, Jordán es va elevar al cel per a rematar de cap la pilota que els va valdre tres punts. Al final els xicotets detalls van decantar la balança a favor de la SD Eibar, desencadenant la segona derrota del València CF en LaLiga. Ara toca alçar-se