Aquesta és la història del Corpus de València, una festa que data de l’any 1372

València va adoptar la festivitat l'any 1328 , encara que, no va ser fins a 1372 quan se celebre la primera processó en la capital

Històricament, la festividat del Corpus Christi en València, ha sigut i està considerada com la “ Festa Grossa” ( Festa Gran) de la ciutat, des de l’últim terç del segle XIV fins a finals del segle XIX, la qual la celebra plena d’esplendor i solemnitat.

La festivitat del Corpus se celebra des del segle XIV, va anar l’any 1311 quan el Concili de Viena va proclamar aquesta festivitat perquè se celebrara a tot el món cristià. València va adoptar la festivitat l’any 1328 , encara que, no va ser fins a 1372 quan se celebre la primera processó en la capital.

Era costum, en l’Edat mitjana fer desfilar en les processons a personatges bíblics sobretot pertanyents a l’Antic Testament perquè el poble es familiaritzara amb aquesta part de la Bíblia, per a ells mes desconeguda, cal recordar que en aquella època la immensa majoria era analfabeta i la història es transmetia a través de la tradició oral.

Però no eren anys massa propicis per a celebracions i faust; la pesta negra i un altre tipus de calamitats, com la mort prematura del propi bisbe, influirien perquè la Processó se suspenguera durant llargs anys.

Per fi en 1372 el nou bisbe de València –cardenal Jaume d’Aragó nét del rei Jaume II, encàrrec als magistrats municipals i quatre prohoms triats per ells mateixos perquè tornara a organitzar-se la Processó del Corpus amb gran pompa i boato, convertint-se des d’aqueix moment, sens dubte, en la festa religiosa més brillant i més important de tot l’any.

En la processó del Corpus participen tots els estaments eclesiàstics, civils i socials de la ciutat, representats per la jerarquia del clergat secular i regular, autoritats civils i militars i associacions que representaven al poble, com els quaranta de gremis i oficis que van desfilar des de 1355 fins a finals del segle XIX, en què es van extingir tots.

Aquesta festa religiosa es diferenciarà de les altres que el seu important cost serà a càrrec de la ciutat, i a l’ésser la principal de totes les festes.

Al veïnat se li feien unes quantes recomanacions bàsiques, com que tinguera la calçada fronterera als seus respectius domicilis ben coberta d’herbes aromàtiques, o que guarniren balcons i finestres amb bells tapissos i colgadures per a complimentar i donar la màxima esplendor a la comitiva.

Entre 1355 i 1505, es va celebrar al matí i en 1506 es va traslladar a la vesprada donada la seua duració i encara continua sent així.

Tal era l’esplendor de la processó que segons la història, l’any 1401, Blanca d’Aragó fa que es repetisca; el rei Martí l’Humà i la reina Joana de Sicília acudeixen a presenciar-la.

Es representa en 1414 durant la coronació del Rei d’Aragó -Fernando d’Antequera- que demana es represente a Saragossa. En 1415 és el Papa Lluna qui assisteix a aquesta, en 1427 és sol·licitada pel rei Alfons el Magnànim, així com per Joan II d’Aragó, Reyes Católics, Carles V, Felip II, Felip III amb motiu de les seues noces reals, Ferran VII en 1827. La reina Isabel II amb el seu fill Alfons XII en 1858 i en 1888 Alfons XIII. Així ho citen les cròniques de la ciutat.

Va tindre un fort declive amb la desamortització de Mendizábal en 1836 i amb la proclamació de la II República es va limitar al fet que es realitzara a l’interior de les esglésies durant el període de 1931 a 1935. És en postguerra quan comença la recuperació, però molt lenta i mancant moltes figures.

Actualment, gràcies a la immillorable labor de l´ Asociació Amics del Corpusde la Ciutat de València, la festa ha reprès la vitalitat dels seus inicis.