Les investigacions històriques no han pogut donar amb la forma exacta en què es va originar la festa, i ni tan sols una data més o menys aproximada, però la documentació més antiga sobre les Falles data de l’any 1784, escrit que ens indica clarament que en el segle XVIII ja es plantaven falles a València.
Sobre l’origen de les Falles hi ha moltes teories, algunes molt populars però no per això més certes i cap d’elles a pogut documentar-se:
Festa dels fusters
Algunes teories parlen que l’origen de les Falles prové d’un costum antic que els fusters celebraven la vespra del seu patró, Sant Josep (19 de març) per a il·luminar-se en les últimes hores de la jornada, ja sense sol, utilitzaven uns cresols que sostenien en un pal anomenat estai, astai, pagés o parot, el qual situaven en el centre del taller.
Segons aquesta teoria, era tradició que per a celebrar el patró del Gremi i la fi de les vetlades d’hivern treballant, es traguera el parot, o els trastos, a la porta del taller i es cremara al costat d’uns encenalls.
Amb el temps, es van afegir més andròmines a la foguera, i fins i tot es va vestir amb robes perquè se semblara a una persona a la qual es volguera criticar, i es van afegir més elements per a conformar una xicoteta escena (ninot).
Rituals solars
En molts llocs d’Europa, Àsia i Àfrica s’ha celebrat l’arribada dels equinoccis i solsticis (l’entrada de les estacions de l’any) encenent fogueres, d’aquesta manera, les fogueres del solstici d’estiu es van relacionar amb Sant Joan i les del equinocci de primavera a Sant Josep. Per això, alguns historiadors pensen que les Falles són en realitat un costum molt antic de València, seguida pels àrabs o potser per pobladors de la ciutat anteriors a ells, que es va iniciar com a focs de primavera i va evolucionar fins als monuments satírics que avui dia coneixem.
Ninots satírics per a cremar
Segons la tradició europea que consistia a construir un ninot representant a un personatge senar grat, penjar-lo amb cordes o en un pal, i posteriorment cremar-lo entre el tercer dia de Quaresma i el Dissabte de Gloria. A la Comunitat Valenciana encara se celebren festejos similars com El vell i la vella de Picassent i Llíria, el Parot de Mitja Quaresma de Castalla i els Mahomes dels Moros i Cristians.
Existeix constància que en el segle XIX a València era tradicional penjar ninots grotescos en finestres i balcons sent Carnestoltes o en dijous de Quaresma (és a dir, prop de Sant Josep)
Però sabem, per què es diu així la festa?
La paraula falla deriva del llatí facula, que significa «torxa», amb el pas dels segles ha anat evolucionant fins a donar nom a les festes de Sant Josep que se celebren a València i altres localitats.
Una falla, era una torxa utilitzada per a il·luminar. No obstant això, també s’encenien torxes en moments d’alegria o festa, per la qual cosa el significat festiu de la paraula sembla que ha estat present en ella des del principi. Amb aquest sentit es pot trobar en alguns textos valencians del segle XIII.
En el segle XVI, la paraula falla va passar a denominar al foc que es feia en el sòl com a centre d’una reunió o d’una festa. També eren les fogates que s’encenien en dies especials, en canvis d’estació o per a honrar a un sant (els casos de San José, Sant Antoni i Sant Joan), i les que servien per a anunciar o celebrar una batalla guanyada o avisar de l’arribada d’invasors.
Posteriorment aqueixes fogates van passar a fer-se amb mobles i andròmines velles que es cremaven en dies assenyalats, continua sent tradició en Sant Antoni i Sant Joan en algunes localitats.
En el segle XVIII es comença a veure en algunes localitats valencianes el costum de cremar ninots o ninots, els quals representen personatges que es pretenen censurar o criticar.
Més tard va aparèixer a València el catafalco satíric i artístic que es posava al carrer per a cremar-se en la vespra de Sant Josep al qual es va denominar falla.
Atès que hi havia un gran nombre d’aquests monuments a la ciutat, la festivitat es va denominar amb el plural d’aquesta paraula, Falles, o amb la locució Els Falles de Sant Josep, en considerar-se en honor d’aquest sant. En castellà, la festa es va dir «Fallas».
El monument va acabar donant nom al grup de veïns d’un barri que s’encarregava de gestionar o realitzar la seua construcció. Per això actualment a una comissió fallera se’n diu també falla. El seu plural Falles també ha estès el seu significat amb el temps, englobant a tot el que té a veure amb la festa com a fenomen social i festiu.
