Giovanna
SHARE

L’associació de Productors Audiovisuals Valencians (PAV) està d’estrena amb una nova presidenta al seu front: Giovanna Ribes. La responsable de Tarannà Films i membre de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d’Espanya afronta el càrrec “amb responsabilitat” ja no només a nivell laboral sinó també nivell social i és que Giovanna té molt clar que el col·lectiu audiovisual, com a creador de contingut, ha de contribuir a “millorar” la societat.

1. Nou any i nou càrrec, com afronta la presidència de la PAV?

Sincerament amb responsabilitat perquè moltes vegades em donen l’enhorabona per ser la nova presidenta i jo pense per què. Crec que no és una qüestió d’arribar a una presidència, sinó que tu formes part d’un col·lectiu i d’una associació. El que succeix és que a vegades la gent es cansa de representar les associacions i per tant necessiten relleu i és comprensible perquè no es pot estar ací 24 hores permanents. Per açò quan m’ho van proposar em va semblar bé, crec que ara estic preparada i espere fer-ho correctament.

2. Quin programa pretén seguir per a defensar els interessos dels productors audiovisuals valencians?

Principalment ha de tenir tot una cohesió i hem d’adonar-nos compte de que formem part d’un col·lectiu que és molt gran en el que a més tenim dos responsabilitats: la primera és una responsabilitat com a treballador en el seu sector, de fer les coses ben i crear tota l’estructura que és el teixit audiovisual; però també com a creadors de continguts, tenim la responsabilitat de formar part d’una societat que se suposa que hem de millorar.

3. Consideraries que sou un sector maltractat?

Ha sigut un sector molt maltractat perquè no hem sigut considerats ni per l’administració ni pels nostres companys que conformen la societat. L’audiovisual està en moltes ments com una cosa bohemi i sembla que vivim de l’aire, que no treballem i que sempre estem demanant. Potser que açò succeïsca per desconsideració o una falta d’enteniment del nostre treball.

Per exemple, quan va tancar Canal Nou es parlava de tot el relacionat amb l’ens autonòmic però mai s’esmentava totes les empreses que hi havia darrere i tots els treballs que es generaven fora amb un nombre molt major al de la pròpia televisió. Per açò considere que hi ha desconeixement del sector i encara continua així en la societat.

4. Pot ser que la culpa d’eixe desconeixement la tinguen vostès?

Nosaltres ho seguim explicant una vegada i una altra, la qual cosa succeix és que hi ha els qui intenten donar la imatge de tot és glamur i així no s’ensenya positivament l’altra cara del treball quotidià. Açò hauria de ser un tema per a treballar en les escoles, ensenyar que no és simplement ser visible i tenir una cara sinó que existix tot un treball darrere. D’altra banda jo crec que és important poder estar tots junts: actors, productors, directors, tècnics, etc., per a així fer que es comprenguen millor les nostres necessitats.

5. És a dir, que us heu adonat ara de que la unitat és important per a aconseguir les vostres reivindicacions…

Sí, jo crec que abans hi havia un vel que semblava que no ens deixava veure a l’altre i açò ja s’ha trencat. També la voluntat política ha fet que puguem començar a treballar conjuntament, per tant quan es parle del conjunt  audiovisual que es parle del conjunt audiovisual en tots els sentits.

6. À Punt obrirà molt ràpid, com creu que va a canviar la situació?

Doncs jo espere que a millor el que passa és que les coses no es fan amb la velocitat que nosaltres necessitem. S’estan començant a fer projectes i s’estan comprant uns altres que ja estan acabats però com hem passat una temporada tan fotuda necessitem que vaja tot més ràpid. No obstant açò, entenem que les coses estan ben i estem molt esperançats.

“L’audiovisual valencià ha sigut un sector molt maltractat”