Representantes de la lucha por la regulación de la eutanasia ante las puertas del Congreso de los Diputados en una imagen de archivo. / EFE

El Ple del Congrés ha aprovat avui la Proposició de Llei orgànica de regulació de l’eutanàsia. Aquesta ha tirat avant amb 198 vots per part de tota l’esquerra, Ciutadans i PNV.

Tant el Partit Popular, Vox, UPN i Forum Asturias han votat en contra amb 138 vots. A més, han hagut dues abstencions per part del diputat Tomás Guitarte (Terol Existeix) i Joan Capdevila (ERC). No obstant això, encara caldrà esperar perquè l’eutanàsia siga 100% legal perquè ha de continuar la seua tramitació al Senat.

Així, la Proposició de Llei orgànica, impulsada pel Grup Parlamentari Socialista,  introdueix en l’ordenament jurídic l’eutanàsia com un nou dret individual.

Aquesta s’entén com “l’actuació que produeix la mort d’una persona de forma directa i intencionada mitjançant una relació causa-efecte única i immediata, a petició informada, expressa i reiterada en el temps per aquesta persona, i que es duu a terme en un context de sofriment degut a una malaltia o patiment incurable que la persona experimenta com a inacceptable i que no ha pogut ser mitigat per altres mitjans”.

Qui podrà sol·licitar l’eutanàsia?

El primer cas és patir una malaltia incurable que resulte “insuportable per a la condició humana”. La proposició de llei estableix que podran recórrer a l’eutanàsia els majors d’edat que siguen conscients de la seua sol·licitud. Aquests hauran de patir o patir una malaltia greu, incurable, crònica i invalidant. A més, amb sofriment físic o psíquic constant. Tot això sempre “amb certificat clínic”, segons marca el document, i amb “un pronòstic de vida limitat sense possibilitat de curació o millora apreciable“.

Es pot deixar per escrit el dret a morir?

Sí. Els pacients que no puguen prendre la decisió de forma autònoma i estiguen en situació d’incapacitat permanent podran rebre l’eutanàsia. S’administrarà en el cas d’aquells que l’hagen indicat anteriorment en el “testament vital”.

Com iniciar el tràmit de sol·licitud?

El primer pas serà la signatura d’un document de sol·licitud per part del pacient. En cas d’estar impedit podrà fer-ho una altra persona major d’edat. Per a això indicarà les raons per les quals no signa el sol·licitant.

Aquest document se signarà en presència d’un professional sanitari que el rubricarà. El sol·licitant podrà revocar la seua sol·licitud en qualsevol moment, incorporant-se la seua decisió en la seua història clínica. Així mateix, podrà demanar l’ajornament de l’administració de l’ajuda per a morir.

Quins passos es donaran una vegada sol·licitat?

Una vegada rebuda la sol·licitud, el metge realitzarà amb el pacient un procés deliberatiu sobre el seu diagnòstic, possibilitats terapèutiques i possibles cures pal·liatives. Això es farà en un termini màxim de dos dies.

Transcorregudes 24 hores, el pacient haurà de decidir si continuar no amb la sol·licitud. En el cas de seguir avant, el metge el comunicarà a l’equip assistencial i als familiars o amics. A més, haurà de consultar amb un segon metge per a corroborar el compliment de les condicions.

En el termini màxim de deu dies naturals, es redactarà un informe i es passarà a la Comissió d’Avaluació i Control competent. Aquests elaboraran un nou informe en el qual es diga si finalment el sol·licitant s’ajusta a les condicions marcades per a demanar l’eutanàsia.

Com serà la mort?

Quan estiga tot en regla i aprovat per part de la Comissió, serà el pacient qui decidisca com morir en cas d’estar conscient. Existiran dues opcions: l’administració d’una substància per part del professional sanitari o la prescripció d’una substància que li la podrà subministrar el mateix pacient en un hospital o en el seu domicili.

Després de la defunció, el registre indicarà la causa de defunció com una defunció natural.

Un metge podrà negar-se a donar l’eutanàsia?

Sí. La negativa a realitzar la citada prestació per raons de consciència és una decisió individual del professional sanitari directament implicat en la seua realització, la qual haurà de manifestar-se anticipadament i per escrit.

Les administracions sanitàries crearan un registre de professionals sanitaris objectors de consciència a realitzar l’ajuda per a morir. En ell s’inscriuran les declaracions d’objecció de consciència per a la realització d’aquesta.