Amb el pas dels anys les ciutats canvien i amb elles també el fan totes les seues infraestructures. El Port de València és una de les instal·lacions més antigues de la ciutat i és que poc queda ja d’aquell moll del Grau on es va establir el campament de Jaume I en el segle XIII.

Va ser un segle després quan una ordre va prohibir a les embarcacions descarregar en els marges del riu Túria, única zona d’accés al nucli urbà de València per mitjà de la costa, parant obligatòriament en l’embarcador i emetent així un pagament destinat al seu manteniment.

​La història del Port de València es diu que comença en 1483, quan el rei Ferran El Catòlic va expedir el privilegi que permetia la construcció d’un pont de fusta a la platja del Grau: el “Pont de Fusta”.

Restes del Pont de Fusta.

Al llarg del segle XX es realitzen obres de millora sobre els edificis i magatzems i es continua amb l’ampliació dels molls fins a arribar a la configuració actual, amb instal·lacions especialitzades per a cada tipus de mercaderia. Estes ampliacions, lligades a l’aparició del trànsit de contenidors en els últims anys, van permetre al Port de València aconseguir la seua posició actual de lideratge entre els ports comercials del Mediterrani.

Després de la riuada de 1957, en projectar-se el trasllat del llit del riu Túria uns quilòmetres més al sud que l’antic, es va pensar en la possibilitat de construir un dic (el Dic de l’Est) d’esta manera s’augmentaven les possibilitats de construcció de nous molls en l’extensa superfície abrigada, lliure del perill d’aterramientos.

Esta idea va donar lloc al fet que per una ordre del Ministeri d’Obres Públiques s’ampliara la zona de servei del port fins al nou llit del riu, on es va construir una plataforma que serviria de base per a la seua expansió.

Vista aèria actual del Port de València.

Amb la construcció del Nou Dic de l’Est el port va adquirir la seua configuració actual en la zona Nord. La construcció d’aquest dic, amb arrencada a l’altura del far i en direcció nord-sud, va suposar una millora de l’accés. Així el Port de València anava adquirint la forma de gran port artificial al Mediterrani en el qual els molls estaven situats perpendiculars a la costa, tal com ocorre a Marsella i Barcelona.

La futura ampliació del Port en joc

Any 2001, l’Autoritat Portuària de València anuncia un dels seus grans projectes: l’ampliació nord del port de la ciutat. Hui quasi 20 anys després les obres continuen paralitzades i les discrepàncies polítiques posen en perill el creixement de la infraestructura.

1.100 milions d’euros d’inversió privada en joc i prop de 40.000 famílies valencianes dependents del Port són les xifres que marquen l’envergadura del projecte. Des de l’Ajuntament incideixen en la gran quantitat de costos mediambientals que les obres suposaran per a València i demanen un nou estudi d’impacte que anul·laria el concedit pel Ministeri 12 anys arrere.

Eixa inseguretat jurídica podria posar en risc la construcció de la nova terminal del Port per part de MSC. Un pas arrere que des de l’oposició política es neguen a donar.

Serà el pròxim 27 de setembre quan se celebre el pròxim Consell d’Administració i des del Port es done a conèixer el veredicte decisiu. L’objectiu de l’Autoritat Portuària és concedir les obres a MSC abans del pròxim mes de desembre, moment en el que caducarà la declaració d’impacte mediambiental del Ministeri.