Paterna és coneguda pel seu culte a la pólvora, les seues festes de Moros i Cristians i la seua gran torre moruna, però la veritat és que salvaguarda una joia gastronòmica que sobreïx per damunt de qualsevol tradició local: el Cachap, dolç local per excel·lència, és probablement una dels majors senyals d’identitat del municipi valencià.
Encara que la fama del cachap s’estén a tots els pobles de la contornà. Al cap i a la fi, és inevitable que es córrega la veu i tothom acudisca al Forn del Rosari a provar-ho. Les claus del seu èxit? Una deliciosa crema especial la fórmula de la qual encara es manté en secret i una cobertura de cruixents làmines de pasta fullada a l’altura del farciment.
Aquesta fórmula secreta, segons compten des de la Diputació de València, és part d’un procés d’elaboració que continua aplicant les mateixes tècniques que en els seus orígens. No és d’estranyar llavors que el Forn del Rosari decidira patentar fa dècades la seua recepta per a evitar que altres forns la pogueren imitar.
Compta la llegenda que tot paterner ho ha provat alguna vegada en la seua vida. El seu hàbitat natural és la sobretaula dels diumenges, després de la paella, moment en el qual tota la família (o la que quede en la taula) posa el colofó a la fartada dominical portant-se a la boca aquesta joia de llegat àrab amb quasi dos segles de tradició.
Segons compte el testimoniatge oral paterner, la seua elaboració es remunta a quasi 200 anys enrere. Va ser don Celestino Monrabal, maniser nascut en el segle XVIII i fundador del Forn del Rosari, qui va donar amb la seua recepta. Encara que va ser gràcies al seu fill, el jove don Mariano Monrabal, que existeixen els primers documents històrics relatius a l’elaboració artesanal d’aquest dolç l’any 1829.
No obstant això, el nom propi actual del Cachap «tan sols» té 100 anys i ve dau pel mestre pastisser Benjamín Monrabal. Va ser en 1923, durant les noces de l’anomenat “Oncle Cachapot”, veí de Paterna i amic de la família, quan es va oferir aquest pastís als comensals del seu banquet. El pastís va tenir tal acceptació que a partir d’aquest moment se’l coneixeria com “Cachap”, en honor al “Oncle Cachapot”.
