Cómo se contagia la viruela del mono y qué síntomas tiene

Les Comunitats Autònomes han entrat hui en alerta davant huit possibles casos de pigota del mico a Madrid. El Centre Nacional de Microbiologia ja treballa en l’anàlisi dels pacients per a comprovar l’origen i la causa de la seua malaltia.

En Europa ja s’han confirmat un total de 10 casos entre el Regne Unit i Portugal. A aquests se sumen 17 que estan pendents de confirmació i els 8 possibles d’Espanya.

COM ES TRANSMET LA PIGOTA DEL MICO?

La pigota del mico es transmet principalment quan les persones estan en contacte amb animals en zones selvàtiques o per consum de carn contaminada amb aquest virus. Encara que la transmissió posterior entre humans és més complicada i ha d’haver-hi un vincle estret pot contagiar-se a través de contacte amb saliva, mucoses, excrecions o les crostes que produeix la malaltia en la pell.

QUINS SÍMPTOMES PRESENTA?

Respecte al quadre clínic, els símptomes poden ser lleus o severs amb febre; mal de cap; dolor muscular; molèsties a l’esquena; cansament i esgarrifances. A això se suma una inflamació dels ganglis limfàtics, un símptoma propi de la pigota del mico i no de la humana.

També són comuns les erupcions en la pell generant molt dolor o picazón. Aquestes solen començar en la cara i es van traslladant a més parts del cos fins a arribar a mans i peus. L’erupció evoluciona durant les setmanes de la malaltia fins que es forma una crosta i cau.

QUIN ÉS EL PERÍODE D’INCUBACIÓ?

El temps d’incubació ronda els 6-13 dies però es pot ampliar el període a 5-21 dies. De moment, la malaltia no té tractament i els símptomes solen desaparèixer solos entre les 2-3 setmanes.

LA PIGOTA DEL MICO ÉS LETAL?

Entrar en contacte amb animals malalts o consumir carn infectada sempre suposa un factor de risc per a la salut i ja no sols per a les persones també per a altres éssers. En concret el virus del mico pot infectar tant als propis simis com als humans; gossos de prada; esquirols; rates i ratolins.

Quant a la letalitat, tot depèn del clade del virus existint dos tipus: el clade d’Àfrica Occidental i el clade d’Àfrica Central. El primer pot derivar en una malaltia greu però que acaba per desaparèixer morint només un 1% dels pacients que la pateixen. No obstant això, el clade d’Àfrica Central resulta més perillós i la letalitat ascendeix al 10%.

Les persones amb major risc són els xiquets i les embarassades perquè infectar-se d’aquesta pigota pot comportar complicacions i fins i tot provocar la mort del fetus.