búnker
Exterior del búnker de la playa de El Saler.

La regidora de Patrimoni i Recursos Culturals en funcions, Gloria Tello, i la regidora de Pobles de València en funcions, Consol Castillo, han visitat este matí l’excavació arqueològica del búnquer de El Saler (també conegut com «el Copón de Miaja»), que va començar el passat 27 de maig.

Este treball té com a objectiu netejar-lo, conéixer l’estat de conservació i documentar-ne la construcció, i així realitzar el projecte de rehabilitació pertinent. Este projecte posterior és necessari per a obtindre la concessió, per un termini de 75 anys, demandada al Ministeri per a la Transició Ecològica.

La regidora de Patrimoni i Recursos Culturals en funcions ha assenyalat que «l’edifici està en gran part soterrat per l’arena de la platja i hem hagut de contractar una empresa d’arqueologia per a llevar eixa arena i fer un estudi de l’estat de la construcció, per a poder dur a terme el projecte de rehabilitació».

Interior del búnker de El Saler donde se están realizando las labores de reconstrucción.

Després de la neteja, es pot veure la torre completa, que té una profunditat de 6 metres i un diàmetre de 15 metres. Està construïda de formigó i ferro i es distingixen tres escalons interiors on s’assentava la plataforma mòbil amb els canons. També un dels corredors descoberts és accessible per una escala d’obra que després dona pas a un altre corredor. A més, s’han descobert diversos grafits conservats en les parets dels corredors, que abasten des de 1939 fins a 1943,  dibuixats a carbonet i que representen diversos motius: figures humanes, animals, un vaixell o un avió, així com noms de soldats.

HISTÒRIA DEL BÚNQUER DE EL SALER

Es tracta d’una de les obres d’enginyeria militar construïdes a València en 1937, durant la Guerra Civil. El coronel Ramiro Otal Navascués, cap de la Defensa de Costes del Mediterrani, va demanar la construcció urgent de diverses estructures per a defensar el front marítim dels atacs dels vaixells franquistes i de l’armada italiana i alemanya. Així, es va dissenyar un sistema de defensa amb tres nuclis de bateries principals i altres complementàries. Es va tardar 8 mesos a construir-la i es va valorar en 1.639.913 pessetes de l’època.