Inaugurat el 26 de novembre de 1967, el Museu de Ceràmica de Manises compleix 50 anys dedicat a la recuperació, la conservació, la recerca, l’exposició i la difusió de la ceràmica d’aquesta ciutat.
Está instal·lat en l’únic edifici civil del segle XVIII que existeix a Manises de certa rellevància arquitectònica. La denominada Casa Ferraro va ser construïda en 1784 per una família d’origen italià que van fer la seua fortuna en la ciutat de València amb el comerç de la llana i la seda.
La configuració actual de les seues instal·lacions és el resultat d’una important reforma i ampliació conclosa en 1989, la qual cosa ha permès aplicar un plantejament museográfic modern.
La col·lecció que el visitants poden veure està formada per peces que representen una visió panoràmica de les labors produïda a Manises i de ceràmica d’art d’autors de diversos països.
El plat fort del museu són les més d’1.000 peces exposades procedents de donacions o troballes en les excavacions arqueològiques, encara que la col·lecció del museu està composta per 5.000 mostres. Es tracta de peces de ceràmica que van del segle XIV a mitjan XX, un monogràfic que reflecteix com ha evolucionat la ceràmica manisera al llarg dels segles.
Enfront d’aquest monogràfic, contrasta la col·lecció de ceràmica artística, composta per les obres guanyadores de l’important i prestigiós Concurs Nacional de Ceràmica de Manises, que es va celebrar entre 1972 i 1987, i els de la Biennal Internacional de Ceràmica que a partir de 1993 va agafar d’alguna manera el testimoni del concurs i ha sobreviscut fins avui.
Un centre que rep milers de visitants al llarg de l’any i que capta la mirada atempta d’estos en cada racó, ja que
Sense dubte, i així queda reflexat, Manises, des dels seus orígens, ha estat vinculada amb l’artesania ceràmica. Aquesta activitat ceramista és la que millor defineix la història de la ciutat. I també de l’evolució de la ceràmica i els seus usos
Més de 700 anys d’activitat ceramista ininterrompuda han deixat la seua petjada tant en el paisatge urbà com en els seus usos, costums i festivitats, i el museu n’es una gran mostra.
