El 15M va reivindicar grans canvis socials. Molts d’ells van quedar en l’aire, però el que sí que va aconseguir va ser un canvi en el model polític. Els diputats autonòmics tiren la vista arrere per a recordar i analitzar l’abans i el després d’aquell moviment històric.

Fa 10 anys desenes de milers de persones, esgotades per la crisi de 2008, van omplir els carrers de 70 ciutats espanyoles exigint un canvi social i polític. Les protestes eren el germen del 15M, el moviment sense precedents que ha marcat un abans i un després en el model polític espanyol. Trini Castelló, diputada autonòmica del PSPV, porta al present amb «il·lusió» aquells dies i compte que «les reivindicacions» eren la imatge latent els «valors» de la gent.

Gràcies al 15M, es van visibilitzar grans problemes. Es va tirar el fre a molts desnonaments. Arran de les protestes per la corrupció es va aprovar la Llei de transparència i bon Govern. I el feminisme va ressorgir amb major força. Però la potència amb la qual va irrompre va acabar per esvair-se amb els anys. Miguel Barrachina, diputat autonòmic del PP, sosté que «el moviment despareció perquè ja no existien aqueixos problemes».

Multipartidisme

En el nucli del moviment va sorgir Podemos com a hereu i alternativa que faria arribar l’estat del benestar i les propostes de la població al Govern. Per a molts, aqueix partit ja no és el mateix. «Podemos no és igual que en el 15M. Ara té més experiència», defensa Ferran Martínez, diputat autonòmic de Podemos.

Posteriorment, el 15M va donar pas al naixement de nous partits com Vox o Ciutadans, que van emergir de la bretxa del bipartidisme. Antonio Martínez, diputat autonòmic de Ciutadans agraeix al moviment que posara fi del bipartidisme. «Gràcies a això, Ciutadans va poder representar al centre», abans inexistent.

10 anys després, la societat viu una nova crisi econòmica de gran magnitud que recorda a l’atmosfera del 15M. La corrupció, la desocupació, el desencantament amb la política i el malestar social tornen a repetir-se. Davant l’actual clima convuls, podria ser qüestió de temps que torne a sorgir un moviment reaccionari que done resposta als problemes socials i econòmics.