Resulta curiós observar com la data de la majoria de festivitats religioses té el seu origen en l’astronomia i aquest està íntimament lligat amb els canvis d’estació. L’adaptació de celebracions paganes amb arrel astronòmica és un costum molt arrelat, i avui us explicarem el cas concret de les festes de la Pasqua Cristiana.
La Setmana Santa és particularment important, i és que la seua data de celebració determina la d’altres celebracions religioses com la Pentecosta o l’Ascensió. D’altra banda, fixar la data de la Pasqua de Resurrecció també és molt rellevant per a gran part de la societat civil, i és que algunes d’aquestes celebracions religioses comporten lliurar algun dia que un altre en el tall.
Fins arribat el segle VI, el cristianisme es debatia sobre quina data era l’adequada per a celebrar aquesta Pasqua, i no eren pocs els grups que comptaven amb els seus criteris propis i diferenciats per a fixar-la. Encara que en el Concili de **Arlés (any 314) ja es va reconèixer la necessitat de fixar una data comuna de celebració per a tota la cristiandat, el garbull es va prolongar fins a l’any 525, quan Dionisio el Minso va adoptar uns criteris clars (que procedien de l’església d’Alexandria) i va emetre una normativa des de Roma.
La norma bàsica per a establir les dates de celebració de la Pasqua Cristiana diu així: el diumenge de la Pasqua de Resurrecció és el següent a la primera lluna plena que segueix al eeuinocci de la primavera boreal (la que correspon a l’hemisferi nord). No obstant això, aquesta norma compta amb algunes complicacions per a posar-se en pràctica.
La regla completa i 100% correcta per a determinar la data de la Pasqua és la següent:
El diumenge de Pasqua és el següent a la primera Lluna plena ‘eclesiàstica’ (un plenniluni fictici definit per l’Església mitjançant unes taules numèriques) que es dóna en o després del 21 de març.
Aquesta regla porta implícit que quan el plenniluni eclesiàstic cau en diumenge, la Pasqua se celebra el diumenge següent, la qual cosa impedeix que la Pasqua cristiana coincidisca amb la jueva.
Per sort no fa falta recórrer a aquesta regla completa i exacta en massa ocasions i la regla simple sol funcionar per a un elevadíssim nombre d’anys.
D’aquesta regla es desprèn que la Pasqua de Resurrecció mai pot ser abans del 22 de març (quan el plenniluni succeeix un 21 de març que a més és dissabte) ni després del 25 d’abril (quan hi ha plenniluni el 20 de març i, a més, el 18 d’abril –data del següent plenniluni- és un diumenge, la qual cosa fa retardar la Pasqua d’una setmana).
