A tan sols 12 quilòmetres al nord de la ciutat de València, al costat de la costa mediterrània, Massamagrell mescla l’essència i la tradició d’un poble amb un marcat passat agrari.

Les discussions entorn de l’origen del topònim Massamagrell són habituals entre els historiadors i cronistes que han investigat.

Com arreplega la Carta de Població, document que constata la donació que fa l’Ordre de Calatrava a trenta pobladors d’origen lleidatà, és molt probable que en 1271, 33 anys després de la conquesta de València, siga el naixement del poble, encara que té arrels més antigues, però comença a caminar com a poble a partir d’aquesta data.

Des de llavors els seus veïns han sigut testimonis del pas dels anys i l’esdevindre de la història que en molts casos ha quedat plasmat en l’arquitectura, estructura i costums de Massamagrell. Exemple és #això són el Convent Caputxí de la Magdalena, l’Església Parroquial de Sant Joan Apòstol i Evangelista, coneguda com la “Catedral de l’horta”, l’Escorxador i el safareig o el Molino de la Magdalena o de Blai.

L’agricultura va ser la principal activitat econòmica de Massamagrell fins a meitats del segle XX. Es tractava d’una societat tradicional basada en l’economia agrària. Del cultiu de la terra s’obtenien els productes que servien en primer lloc per a l’alimentació de la família.

En l’actualitat, s’ha convertit en un municipi de més de 15.500 habitants molt participatius i involucrats en totes les activitats locals.

Un poble d’horta amb amb caràcter mediterrani.