semifinales
SHARE

El València CF estarà en el sorteig de les semifinals de la Copa del Rei després d’eliminar en els penals a l’Esportiu Alabès, actual subcampió del torneig, en una trobada molt disputada, barallat i emocionant que es va anar a la pròrroga després que els de Mendizorroza igualaren l’eliminatòria. Però en el moment clau, els de Mestalla van estar més encertats, amb un Jaume superb en detenir dues penes màximes, i estaran per mèrits propis en la següent ronda d’aquesta competició. Felicitats per l’impressionant esforç i lliurament durant més de dues hores de lluita sense caserna.

Marcelino només va fer dos canvis de l’onze inicial del partit d’anada: Ruben Vezo per Garay en l’eix de la defensa i Maksimovic per Andreas en el centre del camp. La resta, els mateixos jugadors que van remuntar i van guanyar la passada setmana per la mínima a Mestalla. I el València CF va eixir a per totes, en pla dominador, amb la idea clara de marcar prompte un gol i apuntillar una mica més l’eliminatòria. Així, Parell va ser a punt d’aconseguir un gol olímpic des del córner, però ho va evitar Sivera.

Era un xoc intens. Lògic. El València CF lluitava al màxim davant un rival molt motivat i esperonat per la seua afició que estrenyia de valent i pressionava des de la graderia. En aqueixa baralla va arribar una mala notícia quan en el minut 20 Gabriel Paulista va haver de ser substituït després d’una acció anterior en la qual va caure malament després d’una rematada d’esquena de cap. Garay, quasi sense calfar, va eixir a la gespa per a reemplaçar al brasiler que es va ser plorant en llitera.

Va ser un duríssim colp per als blanquinegros que es van veure van afectar per la lesió del seu company. Però no hi havia més remei que traure forces de dins del cor. Passada la mitja hora els de Mestalla van oferir el seu millor repertori. I una galopada de Gayá no va trobar rematador per poc. Jaume, un espectador més, va estar llest a tret llunyà de Ruben Duarte. El meta, molt segur, va detenir a la perfecció quasi al caient del descans, al que es va arribar amb l’emocionant empat inicial.

Restaven quaranta-cinc minuts per a saber el vencedor. Tot o gens. L’Esportiu Alabès va tirar la resta i es va anar a la recerca del gol. Mentre, el València CF tractava de sacsejar-se la pressió local i cercar el seu moment per a sentenciar l’eliminatòria. Al caient de l’hora de joc va entrar Rodrigo, potser el jugador més en forma de la plantilla.

La batalla seguia en Mendizorroza. I en el minut 70 Guedes va provar els reflexos de Sivera amb un zapatazo dur al primer pal, però el meta ho va buidar a córner. En l’acció posterior Kondogbia va llançar la pilota al travesser després de passada de cap de Garay al segon pal. De dues accions que van poder suposar el 0-1 es va passar a l’1-0 amb una rematada des de prop de Munir que acabava d’eixir a la gespa. Més mala sort impossible.

Però aquest València CF és molt gran a tots els nivells, els seus jugadors són forts mentalment, no perden la cara mai i en una ràpida contra, Zaza baralla per una pilota en el centre del camp, li la dóna a Santi Mina i el davanter gallec empata amb una tranquil·litat espectacular. Va córrer amb la pilota, ho va acaronar i va marcar amb suavitat amb l’esquerra. Era l’1-1 i els de Mestalla es tornaven a ficar en el partit i en la Copa. Impressionant la temporada de el ‘22’ blanquinegro amb un golazo ple de rapidesa i toc en la primera pilota que va tocar.

Amb tot a favor i quasi amb les semifinals en la butxaca, el València CF va tornar a patir un pal amb el segon gol local obra de Rubén Soriano des d’a prop després d’un rebutge dins de l’àrea. Aqueix tant va portar a tots dos equips a disputar la pròrroga que Zaza va ser a punt d’evitar amb un tret que se li va anar excessivament centrat.

Després d’uns minuts de descompte i després de més de noranta minuts d’intensitat màxima, el partit començava de zero. El cansament es notava en les cames, però el València CF es mostrava més ambiciós. Un potent xut de Guedes va ficar la por en el cos als locals, però Sivera va estar atent. Amb molta emoció i incertesa va acabar el primer assalt del temps extra.

En l’arrencada de la segona meitat Rodrigo va rebre de Santi Mina i l’internacional va tenir l’empat, però la seua rematada va pegar en el travesser en una ocasió claríssima. Quina pena. Segon tir al travesser del València Cf. La sort va ser una altra vegada esquiva i mereixia major premi per la seua insistència. Santi Mina també va fregar la igualada amb una rematada de taló que, una altra vegada, Sivera ho va impedir. Montoya es va atrevir des de fora de l’àrea. Dominava la situació. Un gol, només necessitava un gol per a seguir avant i evitar la loteria dels penals. Però no va arribar malgrat ser superior a l’Alabès en els minuts de prolongació.

Tot s’havia de decidir des dels onze metres. Ja no servien tàctiques, esforços, ni gens. Era qüestió d’encertar i no fallar. En una altra emocionant tanda, el València CF va ser més efectiu, amb un Jaume espectacular amb dues parades increïbles, i es va classificar per a les semifinals de la Copa. Impressionant. Sou els millors. A seguir somiant amb vosaltres. Amunt.

Font: Valencia CF