alavés
SHARE

El València CF va demostrar el seu orgull, capacitat de superació i tremend caràcter competitiu en remuntar davant l’Alabès per 2-1, en un emocionant i molt disputada trobada d’anada de quarts de final de Copa del Rei, en el qual els gols de Guedes i Rodrigo li van donar la volta a un xoc complicat després del tant inicial visitant, i en el qual els blanquinegros van tornar a ser aqueix equip que mai es rendeix, que baralla fins a l’últim segon i que sempre vol guanyar. La setmana vinent, en Mendizorroza, es decidirà el semifinalista i segur que els de Mestalla lluitaran al màxim per estar en la pròxima eliminatòria del torneig del KO

I és que Marcelino García Toral va posar un onze de garanties, no va voler sorpreses. És clar que la Copa il·lusiona en el valencianisme i el tècnic és conscient d’açò. Però l’arrencada no va ser l’esperat amb dos esglais importants de l’Alabès en els peus de Nebot, que va rematar fora després de driblar a Jaume, i d’Hernán Pérez que va llançar al pal. Amb prou faenes havien transcorregut cinc minuts i el València CF necessitava reaccionar al més prompte possible per a evitar mals majors. I ho va fer amb força, li va fer un volt de rosca a la intensitat i, primer Kondogbia, i, després Guedes, es van acostar amb perill al marc de Sivera.

L’Alabès no va baixar la seua pressió davant un València CF que anava a més amb el pas del temps. En el minut 27, tot Mestalla va reclamar un clar penal a González González en un agarrón de Tomás Pina a Gabriel Paulista quan cercava rematar de cap després d’un servei de córner. El central brasiler va protestar enèrgicament aqueixa acció sense la resposta de l’àrbitre que no va veure gens. L’emoció es respirava en l’ambient i la concentració dels jugadors, especialment de Jaume, providencial amb dues grans parades a Hernán Pérez i Guidetti.

El partit era molt intens amb el València CF intentant construir davant una muralla de rivals visitants. Parell, des de l’eix, movia el joc ofensiu, però l’amontonamiento d’enemics no facilitava que hi haguera espais sobre la gespa. Així, al descans es va arribar amb l’empat inicial després d’una primera meitat de lluita sense caserna en la qual el conjunt de Mestalla va cercar una vegada i una altra trobar un forat per a colar-se en l’àrea de l’Alabès.

La segona meitat va començar trepidant amb el València CF bolcat en atac. Vietto, al caient de l’hora, va tenir el primer gol, però el seu tret que ja entrava va pegar en Alexis i la pilota va ser a córner. I poc després Rodrigo va empalmar una volea que es va ser alt. Els de Mestalla volien marcar, encara que va anar l’Alabès el que ho va fer en un zapatazo de Nebot al que res va poder fer Jaume. No era just, ja que de l’1-0 es va passar al 0-1 en segons.

Tocava alçar-se i barallar per un millor resultat per a la volta de la setmana que ve a Vitòria. I Guedes va ser el primer a donar alegries amb un centre xut enverinat que Sivera no va poder detenir. Era l’1-1 i encara quedava temps per davant per a guanyar. Amb l’afició bolcada amb el seu equip, el València CF era un huracà. A més, l’àrbitre va expulsar al lateral Diéguez per doble groga, amb el que el final es presentava apassionant.

L’Alabès no eixia de la seua àrea davant el bombardeig blanquinegro. I ho va patir amb el 2-1 gràcies a una assistència de luxe de Santi Mina que va definir de forma fantàstica Rodrigo d’un gran tret amb l’esquerrana. Però aquest València CF és ambiciós i va lluitar pel tercer. Ho va intentar amb totes les seues forces, però ja no es mouria el marcador i l’eliminatòria haurà de resoldre’s la setmana que ve a Vitòria. Els de Marcelino treballaran com sempre amb orgull i responsabilitat per a estar en semifinals de la Copa.