SHARE

En l’àmbit del V Pacte per l’Ocupació de la Ciutat de València, CCOO PV ha realitzat un estudi sobre l’ocupació en la ciutat. L’informe conclou que encara no s’han recuperat els nivells de fa una dècada, quan es va iniciar la crisi econòmica. Si llavors el nombre d’ocupats aconseguia les 380.300 persones, actualment (2º trimestre de 2017) se situa en 307.800. Açò suposa una pèrdua de 72.500 ocupacions des de 2007 i una caiguda de l’ocupació del 19,1%. Fonamentalment s’han perdut uns 56.500 ocupacions assalariades (17,7% menys), però també ha fet mossa en l’autònom amb la desaparició de 13.700 llocs de treball per compte propi (una reducció del 23,2%).

El sector econòmic en el qual s’han perdut mes llocs de treball en els últims deu anys és la construcció (un 67,3%, concretament 29.900), seguit de la indústria, amb un 30,7% menys d’ocupació (15.800 ocupacions menys). En el sector serveis també ha fet estralls la crisi, amb la pèrdua d’uns 28.300 ocupacions, però la seua caiguda del 10,1% és menor que la de la resta de sectors.

El treball en el sector públic s’ha reduït un 15%, amb uns 8.800 empleats menys. Aquesta pèrdua se centra fonamentalment en l’administració autonòmica, amb una caiguda del 13% en el volum d’ocupació. Encara que en termes relatius, la major reducció s’ha produït en les empreses públiques on s’ha perdut un 68% de l’ocupació. Per contra, l’administració local ha experimentat un repunt, presentant un increment del 2,1% de l’ocupació respecte a les xifres de fa una dècada.

Evolució en l’últim any

En l’últim any, s’aprecia una lleu millora en l’evolució del treball en la ciutat. Des del 2º trimestre de 2016, s’han creat uns 4.000 nous llocs, però fonamentalment es tracta de treball autònom (3.500, amb un increment del 8,4%), doncs l’ocupació assalariada tan sols ha crescut un 0,7% (1.900 nous llocs de treball). En l’últim any, han desaparegut uns 7.000 llocs de treball en el sector públic: 5.200 emprats/as (un 13,2% menys) en l’administració; 3.500 ocupacions menys (un 28,7% de reducció d’ocupació) de personal depenent de l’administració central. L’única administració que incrementa el seu nombre de treballadors és la local, amb 1.500 nous empleats.

Per sectors econòmics es produeix un comportament curiós, i és que l’únic que veu reduïda la seua activitat és el sector serveis, amb 6.400 ocupacions menys (cau un 2,5% l’ocupació), que es veu compensada amb l’increment de l’ocupació en la indústria amb 8.000 nous llocs de treball en l’últim any. Aquesta tendència de creació d’ocupació fa que els perfils professionals que més han crescut en l’últim any siguen els que ocupa el sexe masculí: mentre que els homes han vist incrementar la seua presència en el mercat de treball valencià en 9.900 nous treballadors, unes 5.900 dones s’han sigut expulsades del mateix.

La desocupació: un problema estructural

A València hi ha unes 72.300 persones en situació de desocupació (el 50,3% dones i el 49,7% homes). Açò suposa que hi ha unes 1.200 persones parades més que fa un any, i unes 35.500 més que fa una dècada. És a dir, que els nivells de desocupació no descendeixen en la ciutat, sent la taxa d’atur del 19% (20,1% la de les dones i del 18,1% la dels homes). Para CCOO PV, és molt preocupant que la desocupació es convertisca en un problema estructural en la ciutat: el 47% de les persones aturades no tenen treball des de fa més de dos anys, i per tant, sense dret a percebre una prestació contributiva.

Encara reconeixent els lleus avanços en la situació socioeconòmica de la ciutat, des de CCOO PV, Ana García, secretària d’Ocupació, insta a seguir treballant per a transformar el model productiu i revertir les reformes laborals, que han tingut greus conseqüències sobre l’ocupació. García, destaca que els resultats presentats en el present informe demostren els traumàtics efectes de les últimes reformes laborals sobre l’ocupació dels treballadors i treballadores valencianes, que han incentivat la precarización de l’ocupació, unit a les polítiques d’austeritat que han suposat la retallada dels serveis públics i la destrucció d’ocupació en aquest sector.

Per a la central sindical, és vital recuperar el volum d’ocupació pública ja que l’envelliment de les plantilles va en augment. Si no es renoven plantilles en pocs anys podria haver-hi molts serveis públics a la vora del col·lapse per falta de personal. A més de ser necessària una major estabilització en l’ocupació, doncs l’excessiva rotació d’entrada i eixida en el mercat de treball comporta l’increment de la desigualtat social.