Seis calles y plazas de Valencia cambian de nombre
Jonny James

La Junta de Govern del Ajuntament de València aprova hui el canvi de denominació de sis vies de la ciutat. Tres carrers es dedicaran a Miguel Ángel Blanco, Pilar Bosch i Cristina Piris. A més, també es modificarà la denominació de les places de César Orquín i la dedicada a la Setmana Santa Marinera.

La regidora de Patrimoni i Recursos Culturals, Glòria Tello, ha donat a conèixer l’aprovació. “Des de l’Ajuntament de València anem atenent, a poc a poc, les peticions de la ciutadania i dels diferents col·lectius per a anar incorporant al pla de carrers les personalitats i moviments culturals que mereixen tenir un carrer a la nostra ciutat i que no sempre s’havien atès”.

Tello ha destacat la importància d’incorporar dos noms de dones més als carrers valencians. L’objectiu del consistori és “compensar l’escassa presència femenina en el nomenclator actual de la ciutat“. Cal recordar que més del 90% dels personatges il·lustres que tenen una via pública a València correspon a homes i menys del 10% a dones.

AQUESTES SÓN LES 6 CALLES QUE CANVIEN DE NOM

1. Carrer Camp de Túria per Miguel Ángel Blanco

L’Ajuntament canviarà la denominació del tram corresponent al carrer Camp de Túria més pròxim a l’avinguda Corts Valencianes pel de Miguel Ángel Blanco. La modificació és una petició de la Fundació que porta el seu nom. Amb ella se cerca commemorar que al juliol de 2022 es compliran 25 anys del segrest i assassinat del regidor del PP.

“Uns fets que van commocionar a tota Espanya i per això sis milions de ciutadans van respondre cívicament als carrers i places, amb les mans blanques”, ha recordat la Tello. L’Ajuntament canviarà la denominació del tram corresponent al carrer Camp de Túria més pròxim a l’avinguda Corts Valencianes pel de Miguel Ángel Blanco.

2. Plaza EP Canaleta per Cesar Oquín

Respecte a Cesar Orquín, va nàixer al carrer Alboraia de València al voltant de 1914. Va ser a l’institut Lluís Vives, al Conservatori i a la Universitat; va aprendre francès i alemany i abans de la guerra formava part de l’estudiantina de la Universitat Literària de València. Va caure presoner dels alemanys que, després de passar per la stalag d’Estrasburg, ho van deportar a Mauthausen el 13 de desembre de 1940. En trobar-se reclòs entre els murs del camp de concentració no es va deixar vèncer pel descoratjament. El grup d’espanyols que tenien a César Orquín com “oberkapo”, com a cap visible, va acabar coneixent-se com el Kommando César. La mortalitat en Mauthausen va ser en tota la deportació va ser del 62% dels republicans, però en el Kommando César va anar tan sols del 3%.

La regidora ha dit que “la seua meta no té parangó imaginable en el món de la deportació. És el deportat més important dels més de nou mil republicans que van anar a parar als camps d’anihilació humana. Valent-se únicament de la seua paraula i de la seua capacitat de persuasió, va convèncer als comandaments del camp que el deixaren eixir a treballar en un kommando exterior. Llavors Mauthausen encara no tenia cap i va aconseguir que no morira pràcticament ningú del seu grup. Mai va tornar ni a València ni a Espanya, però va mantenir correspondència amb valencians als quals els deixava traslluir la seua nostàlgia per la terra que ho havia vist nàixer”.

3. Carrer EP Músic Gomis per Pilar Bosch

Respecte a Pilar Bosch, es tracta de la tinent d’alcalde del primer Ajuntament democràtic i Cruz al Mèrit Civil. Va dedicar la seua vida a l’àmbit públic i a la solidaritat amb els més desfavorits. “Una de les seues tasques més rellevants la va desenvolupar en Unicef, organització internacional que va ser introduïda a Espanya i a València pel seu oncle, el doctor Bosch Marí”, ha destacat Tello. Pilar Bosch va anar també la primera impulsora de “Casa de l’Artista”. Per això, va ser declarada presidenta d’honor de l’entitat.

4. Carrer EP Músic Gomis per Cristina Piris

D’altra banda, Cristina Piris va ser una política i sindicalista valenciana fundadora de “Ca Revolta”. A principis de 1970 es va traslladar a València, on va treballar en el tèxtil. Es va llicenciar en Filosofia i Lletres a la Universitat de València on va ser alumna de Josep Vicent Marqués. Va participar en la fundació de les primeres Comissions Obreres del tèxtil valencià. Integrada en el Moviment Comunista del País Valencià (MCPV), després va participar en la col·laboració entre el Moviment Comunista i l’LCR del qual va nàixer Revolta, que es va plasmar en el Centre Cívic Ca Revolta de Velluters. La regidora Glòria Tello ha recordat que “l’any 2007 va rebre a títol pòstum el Premi de les Corts Valencianes”.

5. Plaza a la Setmana Santa Marinera

Finalment la plaça a la Setmana Santa Marinera ve a petició de l’Associació Trobada d’Opinió Semanasantera (EOS). “Hem atès una proposta que EOS va presentar a través d’una instància a la Junta Municipal del Marítim per a sol·licitar que es posara a una plaça del barri el nom de la Setmana Santa Marinera. Serà un símbol, perquè la festa gran de la València marítima estiga sempre present sota qualsevol circumstància”.

6. Carrer José Ballester Gozalvo

Finalment, s’afegirà a la llegenda que identifica com a polític a José Ballester Gozalvo -en la placa del seu carrer- que també va ser President del Llevant UD.