El 2020 arriba hui al seu fi, un any que quedarà en la memòria de tots aquells que l’han viscut. El nou curs va arrancar a València amb absoluta normalitat i és que el coronavirus encara es veia llunyà i “sonava a xinès”.

No obstant això, les novetats van arrancar ràpid. El 12 de gener es va constituir el segon Govern de Pedro Sánchez, una jornada que prompte va quedar desactualizada. L’arribada de la borrasca Gloria va ser la notícia del moment. Una Malva-rosa menjada pel mar; un passeig de Xàbia desaparegut; i un llarg etcètera de municipis inundats per l’aigua que van haver de treballar dia i nit per recuperar la normalitat.

No obstant això, la normalitat estava lluny d’arribar aquest 2020. El 22 de gener va ser la primera vegada que tots els espanyols van veure a Fernando Simón en les pantalles. El seu missatge de llavors va ser tranquil·litzador: “Fora d’ací (en referència a Wuhan) no hi ha risc”. “No és necessari que la població utilitze màscares. El seu ús sí que pot ser interessant en els pacients amb simptomatologia”, va explicar mesos abans de convertir aquest element sanitari en un must de tots els ciutadans.

Davant aquest discurs esperançador, València continue el seu curs habitual. L’arribada de les Falles es va fer complint amb la tradicional Crida, el tret de les mascletaes i les primeres peces dels monuments van eixir del carrer per a començar a prendre forma. Una forma que mai arribaria a la seua fi. La pandèmia estava a Espanya i València era un dels principals focus del mapa.

ADÉU FALLES, HOLA CONFINAMENT

Els esdeveniments es van succeir amb velocitat. L’11 de març l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va declarar la pandèmia del coronavirus a nivell mundial; el 12 de març van tancar tots els col·legis i universitats; i 24 hores després, Pedro Sánchez declarava un estat d’alarma que quedaria actiu durant dues teòriques setmanes.

El 15 de març no va haver-hi plantà. Les Falles havien quedat suspeses i els valencians, igual que tots els espanyols, iniciaven un estricte confinament domiciliari. Dia a dia, les dades de contagiats i morts anaven en ascens. Al mateix temps, les cues en els supermercats es van convertir en notícia. Centenars de persones amuntegades a les portes tractaven d’omplir tots els seus rebostos i aconseguir el bé més cobejat de 2020: el paper higiènic.

Superar la corba de contagis va ser difícil però a la fi d’abril va començar a veure’s llum a final del túnel. Va arribar el moment de la desescalada, un pla dissenyat en quatre fases l’anunci de les quals generava tant o més interès que les expulsions de Gran Germà.

En el cas de València, la Fase 1 va tardar a arribar. L’evolució era positiva però faltaven test i el confinament es va ampliar una setmana més. El 18 de maig va ser la data clau: retrobaments amb famílies, cerveses amb amics, possibilitat de caminar a més d’un quilòmetre de casa… La nova normalitat va anar agafant forma per a donar pas a un estiu atípic i de turisme nacional.

SEGONA ONA I TOC DE QUEDA

La tardor va arribar amb el coronavirus trepitjant amb força. La segona ona estava ací i la Comunitat Valenciana va passar de ser una de les millors autonomies en incidència acumulada a convertir-se en un preocupant focus de la pandèmia.

Si es pensava que amb el confinament domiciliari de primavera s’havia vist tot, estàvem equivocats. El toc de queda es va convertir en la nova restricció clau: prohibida la mobilitat de 24:00 a 06.00 hores.

UNA “DOSI” D’ESPERANZA CIERRA 2020

Malgrat les dades de novembre i l’anunci d’un Nadal restrictiu i anòmal, el ministre de Sanitat, Salvador Illa, va anunciar l’arribada de la vacuna. El 27 de desembre va arrancar el subministrament de les primeres dosis de la bovina antiCOVID. Unes dosis que molts ja han denominat com “les dosis de l’esperança” i és que amb elles s’espera posar fi a una pandèmia que ha convertit 2020 en un any impossible d’oblidar.