El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha reclamat a l’Administració de l’Estat que prioritze el desenvolupament d’infraestructures «necessàries», com el Corredor Mediterrani, per a poder aprofitar el «gran potencial» que proporciona a la Comunitat Valenciana la seua ubicació en el centre del Mediterrani i la converteix en la segona autonomia espanyola en volum d’exportació.
«El Corredor Mediterrani no és una exigència, sinó una realitat efectiva de pèrdua de competitivitat cada dia que passa», ha subratllat durant la presentació de l’estudi ‘Impacte econòmic dels ports de l’Autoritat Portuària de Valencia en 2015’, en la qual també ha reivindicat de nou la via Sagunt-Terol per a comunicar l’arc mediterrani amb el port sec de Saragossa.
En la seua intervenció, el cap del Consell ha apel·lat a la implicació del sector públic en l’execució d’infraestructures que vertebren les comunicacions, ja que el port és «part de l’Estat emprenedor» i és aquest qui «inverteix realment en el territori».
Per això, ha lamentat la «gran síndrome centralista» que ha patit històricament la Comunitat Valenciana, la qual cosa ha generat una «falta de racionalitat en la inversió en les infraestructures públiques» amb resultats negatius per al conjunt d’Espanya.
Tal com ha ressaltat Puig, l’informe donat a conéixer aquest dilluns, elaborat per la Universitat Politècnica de València en col·laboració amb l’Autoritat Portuària de Valencia, evidencia la importància de tindre «un sector públic potent, ordenat i eficaç» que, a més d’emprenedor, siga també «col·laborador».
El president ha indicat que les dades extretes evidencien com el port de València, que ocupa a més de 30.000 persones, és un motor de l’economia al territori valencià. En aquest sentit, ha expressat la seua satisfacció pel fet que es reconega «el valor del port» i perquè aquest potencial es visibilitze davant la societat.
Finalment, el cap del Consell ha apostat per enfortir la relació entre les infraestructures, com els ports, i els territoris, a fi de fomentar «una bona convivència». Com ha explicat, açò implica un trasllat dels beneficis generats pels enclavaments portuaris a les poblacions, a més d’estudiar maneres per a minimitzar els impactes negatius que es deriven de la seua activitat.
