Arriba la pluja de Leònides: com i on veure-la a València

Aquesta pluja de meteors es produeix cada any entre el 6 i el 30 de novembre

Imagen de lluvia de estrellas Leónidas captada en 2018 Foto: Sicence

Arriba un dels fenòmens més esperats pels amants de l’astronomia: la pluja d’estreles leònides. Si vols gaudir d’aquest fenomen, et comptem com i on fer-lo.

Les leònides són una pluja de meteors que es produeix cada any entre el 6 i el 30 de novembre, aconseguint un màxim d’intensitat cada 33 anys.

El color d’aquests meteors és generalment vermellós, són molt ràpids, ja que la Terra els troba de front, i amb freqüència deixen després de si un deixant de color verd que persisteix durant uns pocs segons. La seua distribució al llarg de l’òrbita no és uniforme, puix que estan concentrats en un eixam més dens que ha donat lloc a les grans pluges de estreles.

La Lluna dificultarà enguany la seua visibilitat de les Leònides, que el seu màxim serà en la nit del 16 al 17 de novembre.

Segons destaca l’Institut Geogràfic Nacional (IGN) del Ministeri de Foment, atés que el pleniluni (fase lunar que succeeix quan la Terra se situa entre el Sol i la Lluna) tindrà lloc el 12 de novembre, «les condicions d’observació no seran bones». Per això, l’IGN subratlla que «el millor moment per a l’observació hauria de ser la primera part de la nit, abans que isca la Lluna».

Davant aquest fenomen astronòmic, l’IGN recorda que el lloc d’observació pot ser qualsevol amb la condició que proporcione un cel fosc. Però és preferible observar des d’un lloc que tinga pocs obstacles per a la vista (muntanyes, platges o edificis alts sense molta llum), i no utilitzar instruments òptics que limiten el camp de visió.

«Convé dirigir la mirada cap a les zones més fosques, en la direcció oposada a la posició de la Lluna si l’observació es realitza abans del seu ocàs. El més còmode és asseure’s o tombar-se i esperar que la vista s’acostume a la foscor», indica l’IGN.

A la ciutat de València, els millors llocs per a apreciar aquests fenòmens són les Platges de la Malva-rosa i del Saler o el Parc de Capçalera. A la província, els llocs ideals són el Parc Natural de l’Albufera i la Serra de les Àguiles.

Alacant, malgrat la contaminació lumínica, es troba el Cabo de Huertas i  els pobles muntanyencs de la Serra d’Aitana, on l’observació és total a causa de la seua altura.

A Castelló trobem la Serra Calderona i la Serra d´ Espadá, un parc d’immensa riquesa cultural i històrica.