Valencia podría decir adiós a sus playas ante la pérdida anual de arena
Playas del sur de Gandia sin arena en un temporal durante el mes de agosto.

Amb la recta final de l’estiu els turistes comencen l’èxode a les ciutats, els comerços estacionals baixen les persianes i els banyistes abandonen les platges valencianes. Any rere any, en aquestes dates, cadascuna d’aquestes situacions es repeteix en les localitats costaneres de la Comunitat. No obstant això, ja hi ha municipis de la província de València on aquesta estampa tradicional pot passar a formar part del seu record.

Poblacions com Bellreguard, Daimús, Guardamar, Miramar, Piles, El Perelló i Tavernes de la Valldigna s’enfronten a un problema comú: la falta d’arena. Aquests municipis valencians podrien acabar amb les seues costes sota el fons de la mar si no se’ls dona una solució. Cada vegada és menor el terreny del qual disposen i les seues platges han començat a desaparèixer.

La platja de Piles sense arena el mes de juny passat.

Les xifres verifiquen aquest fenomen que porta més d’una dècada in crescendo. En 2010 un estudi elaborat per la Universitat Politècnica de València sota el títol ‘Anàlisi dels problemes erosius de la costa valenciana’ va alertar que en l’últim mig segle les localitats entre Gandia i Oliva havien perdut 6.356.997 metres cúbics d’arena. Aquesta xifra traduïda a termes anuals suposa perdre 119.943 m³ d’arena a l’any.

LA DESAPARICIÓ DE LES PLATGES AGAFA CORREDISSA

La borrasca Gloria viscuda al gener de 2020 no va fer més que accelerar el procés. El temporal que durant dies va assotar València, va destrossar passejos marítims i la mar va guanyar terreny. Aqueix terreny perdut és precisament el que va provocar que les localitats de Bellreguard, Piles i Tavernes de la Valldigna tancaren els accessos a les seues platges.

“A les platges ja no hi ha espai. No es poden col·locar zones esportives i a penes caben ombrel·les i persones”, ens confessa Javier Cremades, fundador de l’associació Salvem els Platges al Sud de Gandia. “En aquest moment més del 50% del comerç ha tancat i els turistes abandonen la zona“, assenyala.

Poblat de Bellreguard en 1941 engolit per la mar en 1947. A la dreta, els cimentos del poblat dins de la mar.

Preguntat sobre el cas de Bellreguard, Cremades no dubte a aclarir què ha succeït en aquest poble del sud de Gandia. Va ser en 1971 quan la localitat va construir el seu passeig marítim, una infraestructura que no va celebrar ni les noces de plata. En 1994 va quedar destruït i va haver de ser retardat 12 metres. Anys després es va repetir la mateixa història i al gener de 2020 la borrasca Gloria va tornar a destrossar aquest passeig.

URBANITZACIÓ I CONSTRUCCIÓ: EL PERILL DE LES PLATGES

Les previsions dels experts apunten al fet que en 30 anys la mar podria créixer 20 centímetres. Si bé la xifra sembla mínima, aqueixos 20 centímetres d’aigua suposaria la pèrdua d’al voltant de 30 metres de costa. Però el canvi climàtic no és l’únic causant de la falta d’arena. La urbanització descontrolada en les costes i la creació d’infraestructures marítimes són uns altres causants.

En el cas de la construcció, l’ús de sistemes dunares per a edificar ha provocat la pèrdues de tones d’arena. A això se suma l’escassetat dels sediments dels rius que arriben a la mar. Segons explica Javier, els embassaments “estan afectant” i és que “trenquen el cicle de sediments”.

En sis de cada deu platges s’està produint una erosió artificial provocada, no és natural. No és un cas de caos urbanístic i canvi climàtic, és una qüestió de construccions portuàries”, denúncia Javier.

EXISTEIX UNA SOLUCIÓ?

Com a solucions Cremades assenyala que podrien establir-se esculls paral·lels, espigons concrets o cordons dunares. “En la UPV hi ha un projecte d’esculls submergits redactat per José Serra en 2014. És una tècnica que podria aplicar-se a totes les platges. Amb ella es reduiria la força de les ones i es frenaria l’erosió de la platja”.

Efecte barrera del port de Gandia. / GOOGLE

I portar arena d’altres llocs? Aquesta continua sent la mesura més usada a EspanyaEl país gasta al voltant de 10 milions d’euros anualment en aportacions d’arena. No obstant això, a llarg termini pot arribar a ser un problema perquè cada vegada són més les localitats que sol·liciten arena per a les seues platges en temporada d’estiu.

A més, hi ha estudis que parlen que aquesta pràctica pot suposar l’expansió d’espècies invasores. Les tones de grans d’arena contenen nombrosos microorganismes que poden ocasionar problemes mediambientals en altres llocs. Encara que els carregaments podrien esterilitzar-se, els costos augmentarien i tampoc es garantiria un 100% de la neteja donada les dimensions transportades.

Des de Salvem els Platges al Sud de Gandia demanen un canvi en la planificació sobre la protecció de les platges. L’associació advoca per un canvi substancial en la Llei de Costas que protegisca els drets dels ciutadans tenint en compte qui provoca el mal.