L’adolescència és una etapa complicada, tant per als adolescents com per als qui «els pateixen». Una gran majoria de pares amb fills adolescents a casa es queixen del mateix: falta de comunicació. I potser ací resideix gran part de l’error. Els adolescents estan dient moltes coses, el problema és que no sabem interpretar correctament el que comuniquen amb la seua mirada, les seues expressions facials, la seua postura, els seus gestos, la seua veu o fins i tot la roba que vesteixen.

El llibre de la periodista valenciana Susana Fuster ‘Hijos que callan, gestos que hablan’, aporta les claus per a aprendre a «llegir» el que els adolescents expressen a través d’aquests i altres canals no verbals, facilitant d’aquesta manera la comprensió i l’enteniment mutu.

Susana Fuster amb l’obra ‘Hijos que callan, gestos que hablan’.

La veritat sobre les mentides. Per què menteixen els adolescents?

Abans de contestar a aquesta pregunta Susana confessa alguna cosa: “Jo esmente”. Tu també ho fas. Tots mentim. Alguns més que uns altres, amb major o menor èxit, comptant grans o xicotets embustes. Els adolescents no són una excepció però es pot detectar si el teu fill t’enganya:

1. Mirada fixa. Encara que existeix la creença que el mentider no mira als ulls del seu interlocutor, ja saps que es tracta d’un mite. És més, si ha preparat bé el seu discurs, no deixarà de fer-ho. Si el teu fill és dels quals sol parlar-te sense mantindre contacte visual amb tu, per exemple, amb els ulls posats en el mòbil, tracta d’identificar en quin moment del relat canvia el seu comportament i et presta tota l’atenció. Segur que està arracada de com estàs reaccionant davant la història que està fabricant. Els bons mentiders ho fan.

2. Microexpresiones facials. Un ceño frunzit quan et diu que està content, una boca lleugerament estirada cap a les orelles reflectint la por que assega o uns llavis atapeïts que denoten tensió, poden ajudar-te a interpretar la inconsistència entre el que diu i assega.

3. Escassa gesticulació. Contràriament al que es pensa, que els mentiders no paren de moure’s, si l’adolescent no està sent sincer i està concentrat a elaborar i comptar bé el seu embuste, la seua gesticulació minvarà. L’explicació científica és que el sobreesforç cognitiu que està realitzant fa que tots els recursos es destinen a tal fi, la qual cosa fa que disminuïsquen els seus gestos il·lustradors, també els moviments de les seues extremitats inferiors.

4. Freqüència del parpelleig. La paralització corporal que acompanya al relat del mentider també afecta a la seua cadència de parpelleig. En estar concentrat relatant la seua història i pendent que siga creïble, la seua atenció mental és tal que el parpelleig quasi quasi es congela. Per això, res més comptar l’engany, el seu parpelleig pot augmentar significativament.

5. La veu s’aguditza. Les emocions que està experimentant el teu fill quan t’està enganyant, i que augmenten com més considere que està arriscant, també afecten el seu aparell fonador. Està comprovat que l’estrès i l’ansietat influeixen en la freqüència i la vibració de les entenimentades vocals, que en tibar-se provoquen tremolor. El to s’eleva davant una pertorbació emocional, per això la seua veu sonarà més aguda del normal si està temorós per si li descobreixes.

Los valencianos desconocen las normas de circular en patinete

Valencia se presenta como sede para acoger la próxima gala de los Goya