Foto: UPV
SHARE

La Capella de la Comunió de Sant Nicolás està sent restaurada i després de vuit mesos de treballs a la fi de gener finalitzaran els treballs amb la recuperació de pintures, daurats, estucs de la capella com quatre llenços de petit i gran format situats en el seu interior, segons informa el arzobispado. El projecte global de restauració de la capella de la Comunió, està dirigit per l’arquitecte i professor de la UPV Carlos Campos, “és possible gràcies al treball conjunt” entre la Universitat Politècnica de València i la parròquia de Sant Nicolás, amb la col·laboració de la Fundació Hortensia Herrero.

Fotos: UPV

Un equip de l’Institut de Restauració del Patrimoni, dirigit per la catedràtica Pilar Roig, està treballant en la recuperació de les pintures murals, daurats, estucs i sòcols ceràmics de la capella de la Comunió. “Els principals problemes amb els quals ens trobem van ser humitats, esquerdes i abolsamientos. A més, en el cas de les ceràmiques, hi havia algunes en mal estat o directament trencades, que hem reproduït conforme a l’original, aclarint sempre que es tracta de peces exnovo”, explica Pilar Roig. Per a la catedràtica, que va coordinar ja la intervenció pictòrica que va retornar la llum a la nau central de la parròquia, coneguda ja com a Capella Sixtina valenciana, aquesta nova intervenció permetrà gaudir “encara més d’un espai únic des del punt de vista pictòric de la ciutat de València. En aquest cas, estem utilitzant tècniques tradicionals de restauració d’olis, ceràmiques, etc. amb un resultat, novament, extraordinari”, destaca la catedràtica de la UPV.

Fotos: UPV

Pel que fa a les pintures, en els tallers s’han restaurat quatre llenços, el primer d’ells es tracta d’un Sant Bartolomé de gran format, fins al moment estava catalogada com un Sant Pere, i que els investigadors del IRP han descobert que pugui tractar-se d’un antic llenç bocaporte. El segon llenç és una representació alegórica de Saint Lucia, que reuneix l’empremta docent de l’Acadèmia de Sant Carlos de València al segle XVIII i permet descobrir les pautes a nivell d’estudis d’anatomia, proporcions i iconografia de l’època. La tercera de les pintures és un llenç de Sant Joan, inspirat en un gravat del pintor francès Li Brun; finalment estan restaurant un Sant Francisco Javier de petit format, en el qual la intervenció ha estat mínima. “En totes elles duem a terme un treball íntegre de restauració, revisant també l’estat de conservació del suport. En aquells casos en els quals ha estat necessària una reintegració de color, utilitzem diferents tècniques, com a estucs per anivellar, colors específics que siguin reversibles, tècniques que permeten distingir la part original de la part intervinguda”, segons apunta Vicente Guerola, investigador de l’Institut de Restauració del Patrimoni de la UPV.