El 8 d’octubre de 1988, Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) posava en servei el primer tram subterrani que permetia que València es convertira en la tercera ciutat espanyola amb metre, juntament amb Madrid i Barcelona.
Aquest primer tram subterrani unia les línies de ferrocarril de via estreta del nord de la ciutat en direcció a Llíria i Bétera, amb la del sud cap a Vilanova de Castelló, a través d’un túnel de set quilòmetres de longitud, amb vuit estacions: Beniferri, Campanar-La Fe, Túria, Ángel Guimerà, Plaça Espanya, Jesús, Patraix i Hospital (avui Safranar).
El túnel descendia al subsòl des de l’estació en superfície d’Ademús (avui Entroncament) i eixia de nou a cel obert a València Sud. Posteriorment, es va obrir, també en superfície, l’estació de Sant Isidre.
FGV va iniciar el seu servei comercial l’1 de gener de 1987, una vegada completat el procés de transferència de les línies de FEVE (Ferrocarrils Espanyols de Via Estreta) a la Generalitat, però no va ser fins al 8 d’octubre de 1988 quan va entrar en servei el primer tram subterrani.
En aquests 30 anys, les línies de metro i tramvia de València i la seua àrea metropolitana, denominades comercialment com Metrovalencia des de 1998, han desplaçat més de 1.380 milions d’usuaris.
La xarxa de Metrovalencia ha anat creixent fins a consolidar-se com una explotació que combina metre, tramvia i servei de rodalies. En 1988 comptava amb 123,7 quilòmetres de xarxa -dels quals únicament 7 eren subterranis-, amb 79 estacions -vuit soterrades- i 18.324.124 viatgers.
Avui dia aquestes xifres han augmentat fins a aconseguir els 156 quilòmetres -26,5 quilòmetres en subterrani-, 138 estacions -35 soterrades-, i 63.843.233 usuaris acumulats en 2017.
Evolució de la xarxa
Després de l’obertura del primer tram subterrani, el 21 de maig de 1994 es va posar en servei la Línia 4 de tramvia, amb 9,7 quilòmetres i 21 parades. Aquesta actuació va permetre que la ciutat de València anara pionera a Espanya en la reimplantació d’aquest sistema de transport.Quasi set anys després de l’obertura de les primeres estacions de metro, el 5 de maig de 1995, va entrar en funcionament un nou tram entre les estacions de Palmaret i l’estació d’Albereda, obra de l’arquitecte Santiago Calatrava.
El 16 de setembre de 1998 es va prolongar la Línia 3 des de l’estació d’Albereda fins a la de Avinguda del Cid i es va posar en servei el branc entre Colón i Jesús, arribant així el metre al centre de la ciutat. A més, s’aconseguia la connexió amb Renfe, gràcies a l’estació de Xàtiva.
En 1999, es va completar l’arribada del tramvia fins a Televisió Valenciana (TVV) i Fira València i del metre fins a Mislata-Almassil. En 2001 es va inaugurar la nova estació d’Entroncament, que es converteix en un important eix intermodal de València i la seua àrea metropolitana.
A l’abril de 2003 es va posar en servei el primer tram de la nova Línia 5, amb tres noves estacions (Aragó, Amistat i Aiora) i 2,3 quilòmetres de recorregut, que proporcionaria en el futur un enllaç entre la façana marítima de València i l’Aeroport de Manises.
El 22 de setembre de 2004 s’inaugura l’estació subterrània de Torrent Avinguda que se suma a l’antiga estació d’aquest municipi de l’Horta Sud. Un any després, el 3 d’octubre de 2005 s’obri l’estació de Bailèn. Concebuda com a nucli intermodal de la xarxa de Metrovalencia, connectada amb l’estació central. Aquest mateix any el tramvia arriba fins a LLoma Llarga i Mas del Rosari.
El 3 de juliol de 2006 va tindre lloc en el tram subterrani, entre les estacions de Plaça d´Espanya i Jesús de la Línia 1 de Metrovalencia, l’accident més greu de la història d’FGV, amb un balanç de 43 morts i 47 ferits. El procés judicial continua obert.
Deu anys després, el 3 de juliol de 2016, amb la presència dels membres de l‘Associació de Víctimes del Metre 3J i representants de les institucions valencianes, l’estació de Jesús recuperava el seu nom original, que havia sigut modificat anys abans.
En 2007 es va aconseguir completar la connexió entre port i aeroport. A l’abril es va posar en servei la nova estació d’intercanvi de la Línia 5 Marítim Serradora i la prolongació en superfície, fins a la dàrsena del port (parada de Neptú, denominada avui dia Marina Reial Joan Carles I).
En l’altre extrem de la Línia 5, el mateix mes d’abril es va obrir el tram de prolongació entre Mislata-Almassil i l’Aeroport de Manises. Amb l’obertura d’aquests nous trams es configura un important eix de transport públic que connecta els tres grans centres generadors de mobilitat de l’àrea metropolitana: port, aeroport i estació central de Renfe.
A l’octubre d’aqueix mateix any entrava en servei la línia 6 entre la plaça Tossal del Rei i l’estació de Marítim-Serradora, a través d’un recorregut de 9,2 quilòmetres.
Al desembre de 2010 obrin les estacions subterrànies d’Alboraia (Palmaret i Peris Aragó) i al maig de 2011 les de Benimámet i las Carolinas-Fira que van substituir a les antigues estacions en superfície.
El 6 de març de 2015 metre arriba fins a Riba-roja de Túria, després d’anys d’espera, coincidint amb la reestructuració de la xarxa de Metrovalencia i el canvi de nomenclatura de les línies
Des de l’estació de Roses, el traçat discorre pels termes municipals de Manises i Riba-roja, amb una longitud de 9.467 metres, 640 soterrats, i 8.516 metres en superfície. Compta amb quatre noves parades, la de la Cova, La Presa, Masia de Traver i Riba-roja de Túria. Al juliol de 2018, s’ha obert el nou baixador de València la Vella.
