J20- VILLARREAL CF- LEVANTE UD
SHARE

Potser l’aspecte més rellevant sobre la pastura immaculada de l’Estadi de la Ceràmica va ser el retorn de Roger Martí a l’eix del vèrtex de l’atac blaugrana. La seua tornada es va produir en els minuts inicials del capítol definitiu. El Pistoler va emergir des de les catacumbes de la banqueta amb el semblant seriós, però ple d’orgull per a rellevar de les seues funcions a Jason. Arrere quedava un erm marcat per la gravetat de la lesió que es va produir en el transcurs de la pretemporada en un xoc sense amb prou faenes transcendència, ni lluentor davant l’Almeria. El seu genoll es va esquerdar i l’expedient de Roger, un dels jugadors capitals en la consecució de l’ascens a l’elite de l’exercici passat, va quedar sense osques fins a la jornada d’avui en el feu del Submarí Groc. Roger canonizó la seua volta esquinçant les malles contràries des del punt de penal. El Pistoler no ha perdut l’efectivitat que li caracteritza des dels onze metres. Roger va tornar amb les alforjas carregades. La diana conté un valor molt més anímic i emocional. Així ho va entendre Morales. El Comandant li va oferir la possibilitat d’estrenar el seu caseller com a anotador amb el temps ja expirant.

Era el minut vint-i-cinc i el Llevant semblava allotjat als llimbs. No hi havia excessives notícies de l’esquadra blaugrana en el seu pas de lliga per terres castellonenques. Oier havia decidit engegantir la seua enorme figura per a mantenir amb respiració a l’entitat levantinista. L’arquero era el cordó umbilical que mantenia al club granota agafat a la vida i també al partit. Els seus guants estaven fent continus miracles, principalment en una rematada a boca de canó després d’un tret mossegat d’Enes Ünal, després d’impactar en la bota d’un defensor, que va xocar fins a per dues vegades contra el travesser. Oier va tirar d’instint, de fe i també de voluntat per a salvaguar la integritat del marc que protegia davant la mirada entre atònita i atribulada de la graderia. I els davanters grocs solcaven el verd com a avions platejats en constant progressió sempre amb l’objectiu i el punt de mira focalitzat sobre la porteria defensada amb sobrietat pel porter basc.

Ningú millor que Samu Castillejo simbolitzava aqueixa tendència. El jugador andalús s’expressava amb determinació en aqueix espai en el qual el vertigen preludia l’acció del gol. Arrere Trigueros i Fornals manejaven els temps. El rubito, amb el deu a l’esquena, sembrava el pànic en cada incursió que ideraba. De fet, va veure el camí buidat entre un bosc de cames per a plantar-se en els voltants d’Oier. Potència en la gambada i qualitat amb el cuir pegat als seus peus per a acabar estesa sobre la gespa del coliseu groc. Abans es va regirar per a donar-se de cara amb el pal. Tot va concloure amb Trigueros reptant al portera basc des dels onze metres. El migcampista va tocar amb suavitat per a dinamitar la meta blaugrana pel centre. En aqueix instant de la confrontació, quan restava un oceà encara que creuar, la foscor semblava cernirse sobre el grup blaugrana. Cap indicatiu semblava enfortir la seua imatge.

El col·lectiu eixia perdedor de cada batalla quan les agulles del rellotge no s’havien posicionat sobre el minut trenta. Paradoxalment el Llevant repuntó, potser quan més lluny semblava de la trobada. Lluny d’acovardir-se i de sentir la contundència del colp va donar dos passos al capdavant per a merodear la porteria d’Asenjo. Liderats per Coke, des del perfil dret de la rereguarda, el bloc de Muñiz va ser reduint les distàncies amb la meta d’Asenjo. El lateral cedit per Schalke 04 té quall i ofici. Hi ha hechueras de futbolista des que es planta sobre el verd. És un fet que s’antoja innegable. I la seua experiència pot ser determinant per a afrontar una segona volta que es presagia repleta de dificultat i també de complicacions. El defensor madrileny va provar amb una subtil vaselina des de la frontal de l’àrea que va fregar el travesser d’Asenjo.

Malgrat la seua condició de defensor no cejó en la seua obstinació de recórrer la banda amb la finalitat de convertir-se en un atacant més. Per la riba contrària de la superfície del verd, Morales percutía sobre el seu oponent. Van ser els moments més determinants del Llevant. El bloc granota es va desprendre de la cotilla que li tenallava per a desafiar al Vila-real. El Comandant va trepitjar l’àrea groga amb regularitat en els minuts finals del primer acte. I Postigo va provar els guants d’Asenjo en un tret des de les rodalies del perímetre defensiu del Submarí. El Llevant presentava arguments per a somiar amb un canvi en el guió de la confrontació. No obstant açò, la posada en acció del Vila-real en l’epifania de la represa va tallar qualsevol besllum de metamorfosi. Ünal va recórrer la banda esquerra com a extrem per a contactar amb Cheryshev. El partit es va trencar. El gol de Roger, amb el duel ja amb la persiana tirada, va anar pràcticament testimonial.