(Pablo Viñado).- La Nit de Nadal s’acosta un any més. Adorada per molts i detestada per d’altres, no hi ha dubte de què es tracta d’una de les cites de l’any, i no és poca la gent que l’espera amb ànsies. Al cap i a la fi, poques oportunitats hi ha com la que brinda aquesta data tan especial per a reunir a tota la família i poder posar-se al dia.
Com bé és sabut, esta festivitat es fonamenta actualment en la fe cristiana. La Nit de Nadal no és més que una vespra del dia de Nadal, que es festeja l’endemà i commemora el naixement de Jesús a Belém. No obstant això, que el seu origen radique en este data històrica ha sigut posat en dubte en múltiples ocasions per historiadors de tot arreu del món.
Per a molts d’ells, el Nadal té origen en una festa pagana i no en els costums cristians. Un ampli grup d’experts defensa que esta festa estava relacionada amb el solstici d’hivern. Una època en la que la població sencera desitjava que les temperatures no anaren molt baixes per a impedir que el fred afectara l’agricultura. El transcurs de la història ha aconseguit transformar aquesta celebració fins a convertir-la en el que coneixem en l’actualitat, però els seus orígens són molt difusos.
Sense anar molt lluny, sorprèn descobrir que l’Església mai va creure que Jesús nasquera realment el 25 de desembre. De fet, es desconeix la data exacta del seu naixement, ja que en l’Orient antic no se celebraven els aniversaris i allí, com a norma general, els pares no recordaven quan havien nascut els seus fills.
Les escriptures tampoc contribueixen massa a buidar dubtes. L’Evangeli canònic més antic, que és el de Marcos, pansa completament per alt la infància de Jesús. Mateo situa el seu naixement a Belém, segons la profecia de Miqueas, però no ens especifica res més. El pròleg afegit a l’Evangeli de Lucas, on es diu que “hi havia a la regió uns pastors que pernoctaven al ras i de nit s’alternaven vetlant sobre el seu ramat” (2, 8), suggereix una data primaveral, però no es pot establir una data concreta amb certesa.
