Juan Manuel de Prada: “L’adaptació cinematogràfica amb la que vaig guanyar el Premio Planeta va ser un bodrio descomunal”

L'autor presenta a València la seua última novel·la 'Lucía en la noche', una història d'amor i misteri amb un enigma en aparença irresoluble

4

L’escriptor Juan Manuel de Prada torna a les llibreries amb una nova novel·la després de tres anys d’aturada. L’autor basc ha visitat València per a presentar ‘Lucía en la noche’, una història d’amor i misteri en la qual la mort és sol el principi.

Després de tres anys tornes amb ‘Lucía en la noche’, Quina història conta en ella?

‘Lucía en la noche’ és una novel·la sobre el misteri d’una dona, Lucía, qui irromp en la vida d’un escriptor en hores baixes després de perdre la fe en la seua vocació. Ella ho transforma per complet, ho redimeix, ho trau del forat, mentres manté amb ell una relació molt intensa alhora que molt esmunyedissa però sobtadament desapareix de la seua vida per raons que no podem explicar.

A partir d’eixe moment aquest escriptor, Alejandro, iniciarà una investigació per a saber qui és Lucía i en el curs d’eixa investigació descobrirà que totes les coses que ella li havia comptat eren falses. No obstant això, ell vol salvar l’amor que van tenir sense acceptar que aqueix amor també va ser fals i això li portarà a anar coneixent cada vegada més aspectes de Lucía, a anar-se internant en un túnel fosc que el porta als inferns que va viure la xica fins a esbrinar qui és l’autèntica dona que creia conèixer.

Fins a quin punt hi ha una part de Juan Manuel de Prada en Alejandro i viceversa?

Bé, en tots els nostres personatges els escriptors posem una mica de nosaltres, també Lucía té coses meues. Alejandro en concret és un escriptor que travessa per aqueixa mala ratxa i a qui l’amor el salva. Jo també he viscut situacions d’aquest tipus on vaig perdre la il·lusió pel meu ofici i després la vaig recuperar gràcies a una dona. En eixe sentit sí que hi ha una mica de la meua experiència vital encara que la història que conta la novel·la és totalment fictícia.

Diries que és la teua història més personal?

És una novel·la molt personal indubtablement però al mateix temps també és la meua novel·la més imaginativa, tota la intriga és una pura ficció que he creat mentre escrivia el llibre. De manera que diguem que és la novel·la en la qual més aportació personal hi ha al servei d’una història molt imaginària.

I la més comercial?

No, jo no diria això. A més, la comercialitat d’un llibre ja no sabem on està. El que un llibre funcione o deixe de funcionar és alguna cosa que un escriptor no pot calcular i jo de fet mai em plantege aquestes qüestions quan escric. Escrius el llibre i després pot agradar o no al públic encara que aquest afortunadament està agradant. De totes maneres no és un tema que m’amoïne.

És una obra molt visual quan un la llig, molt cinematogràfica, creu que podria tenir cabuda en la gran pantalla?

Perquè també és una cosa en la qual un no ha d’obsessionar-se. Tant de bo algun dia adapten una obra meua però l’única vegada que el van fer va ser amb ‘La Tempestad’, la novel·la amb la qual vaig guanyar el Premio Planeta, i van fer un bodrio descomunal. Però tens raó que és una novel·la que té moltes possibilitats cinematogràfiques, una novel·la que homenatja el cinema de Hitchcock de manera que és cert que té aqueixa possibilitat però tampoc m’amoïna.

Ana Guerra responde: así afectan todas las polémicas a la canaria

Vicente Vallés: “En la investigación del libro he encontrado cosas que parecían irreales pero que he podido confirmar”