L’Ofrena és un dels actes més significatius de la festa de les Falles, però a pesar que cada any es viu de manera diferent, compta amb molts anys d’història i aquesta ha anat evolucionant al llarg dels anys.
La paraula ofrena en valencià-, procedeix del llatí medieval “offerenda” –ofrena-, i del llatí “offerendus” -“que ha ser oferit”-, gerundivo de “offerre”, que significa oferir. El seu significat és per tant, oferir, en senyal de gratitud, un ram floral a la Verge dels Desemparats, d’ací el nom que rep l’acte: Ofrena de Flores a la Mare de Déu.
Aquest acte d’agraïment, a la patrona de València, té origen en la festa de les Falles després de la Guerra Civil espanyola, durant els primers anys de postguerra.
En 1941,unes Clavarieses van depositar en la Basílica, rams de flors a la Verge, acompanyades també per unes xiques vestides de llauradores i cobertes amb mantilles.
L’any 1943 la Falla Sant Vicent – Periodista Azzati Padilla, la fallera major de la comissió Donya Paquita Pérez, va acudir a la Basílica a portar-li un ram de flors que la comissió li havia regalat a la Geperudeta acompanyada de la seua Comissió i de la banda de música de Massarojos en 1943.
L’Ofrena de 1946 va suposar la primera vegada en la qual s’iniciava una convocatòria oberta a totes les comissions i falleres.
A partir de 1949 l’ofrena amb major envergadura obliga els organitzadors a realitzar-la en l’exterior de la Basílica, en la façana del temple, on es construeixen uns bastidors amb llistons de fusta per a depositar els rams de flors.
En 1964 s’acorda que en l’Ofrena, només es podrà desfilar amb vestits regionals i al següent any, s’acorden nous itineraris ja que la desfilada s’està triplicant arribant a reunir més de vint mil persones. Noves normes per a escurçar la desfilada fan dividir-lo en dues, la vesprada del dia 17 per a les desfilades infantils i la del 18 per als majors, el resultat va ser tot el contrari.
En 1970 s’incorporen personatges famosos, públics, autoritats, arribant a desfilar en l’Ofrena infantil més de vint-i-cinc mil xiquets i en les comissions majors mes de trenta mil adults. Per la magnitud de les desfilades a l’Ofrena, la Junta decideix dos itineraris diferents en la qual un partirà des de la Glorieta, i l’altre des de l’Avinguda de l’Oest unint-se els dos en la Plaça Zaragoza al costat de la Catedral.
Al següent any la desfilada va tornar a arribar fins a la Plaça de la Verge com sempre. Ja en 1987, José Azpeitia, per encàrrec de la Junta Central Fallera, confecciona un bust de la Verge i el Xiquet Jesús sobre un bastidor de 15 metres d’alt sobre el que es van depositant els rams de flors i formant-se amb elles un bell i acolorit tapiz.es perquè, des d’aqueix moment, la realització de l’Ofrena tal com la coneixem fins avui en dia, sent el canvi més significatiu en els últims anys.
Són moltes les anècdotes en la història de l’Ofrena, com la participació de Carmen Polo de Franco en 1952, esposa de Francisco Franco, el mateix any on s’instal·la la megafonia; o la de l’any 1955, on queda en el record la imatge que alguns fallers van utilitzar una vespa durant l’Ofrena.També destaca la del 1956, on per la gran gelada que va haver-hi es va proposar que les flors anaren de paper.
Enguany també serà recordat per la curiosa anècdota de la participació del València Club de Futbol, per a celebrar els 100 anys del club, que demà a partir de les 15.00 hores, desfilarà pel carrer Sant Vicent.
