L’acte va ser inicialment creat en 1931 pel Comitè Central Faller amb el nom de Pregó, on diverses bandes de música van recórrer els carrers de València i un pregoner convidava a les festes anunciant el programa d’actes. En arribar a la plaça de l’Ajuntament, es van disparar carcasses i coets als concordes de l’himne de la «Regió».
No es va tornar a celebrar un acte similar fins a l’any 1942, ja de manera contínua fins a l’actualitat. Marcava l’inici de la Setmana Fallera, celebrant-se en aqueixa etapa inicial entorn del 12 de març. Un pregoner recorria els carrers o anunciava el seu pregó des del balcó, a vegades acompanyat de les autoritats.
En la dècada dels 50, aquest acte va prendre pràcticament la forma actual. Se li va canviar el nom a Crida; el festeig arribava en carrosses; es va passar a realitzar en la plaça dels Furs (darrere de les Torres de Serrans); i es va incorporar l’Alcalde per a lliurar les claus de la Ciutat a la Fallera Major.
En 1990, i a causa d’un accident pirotècnic, l’acte passa a celebrar-se en la part davantera de les portes. I des de fa poc més de deu anys es realitza un espectacle de teatre, llum i so.
