Emotivas palabras con las que Carmen y Marta se despiden del mundo fallero. Marta Mercader y Carmen Prades han verbalizado una emotiva despedida en en Roig Arena. Unas falleras que pasarán a la historia por su sonrisa y saber estar. Han empezado su discurso hablando de Valencia y lo que significa. «Valencia gracias por enseñarnos lo que significa representarte«.
Las dos representantes se han acordado a todos los sectores falleros, nombrándolos uno a uno. Marta se ha emocionado desde el principio. «Gracias por no soltarnos de las manos», aseguran que se llevan las personas, «cerraremos los ojos, entenderemos que lo más bonito ha sido ser representadas por todos los falleros».
Estas son las palabras en valenciano que han pronunciado para decir que vuelven a su casa, a sus comisiones. Ambas han dicho «Tornem allí on tot va començar. Al nostre sector, la Roqueta-Arrancapins«.
Marta ha subrayado que «Jo torne a Alberic-Heroi Romeu, la meua falla. Torne buscant eixes mirades que conec tan bé. Les dels que han estat al meu costat des del principi, les dels que m’han vist créixer. Sé que m’heu trobat molt a faltar… i jo també a vosaltres. He viscut un any que mai oblidaré, he conegut moltíssima gent i he tingut la sort de representar la festa que més vull. Però hi ha un lloc al qual sempre he de tornar… Torne a Alberic».
Por su parte, Carmen ha destacado que «I jo també torne a ma casa. A Convent de Jerusalem. Torne a buscar els ulls de la meua gent. Eixes mirades que ja estaven allí abans que tot açò començara i que sé que continuaran estant quan tot acabe. Hui torne diferent de com me’n vaig anar. Però hi ha coses que no han canviat. Perquè torne a mirar-vos als ulls… i allí torne a trobar a la Carmen de sempre. La que sempre ha sabut que, passara el que passara, acabaria tornant. A Convent. A la meua falla. A ma casa. I allí estaran papà, mamà, Salva, Borja i Álvaro… Els ulls que conec de memòria. Els que m’han cuidat sempre i els que, durant este any, han estat en cada instant. Perquè els vostres han sigut sempre els primers ulls que he buscat. Vos estime!».















