La nostra Comunitat és terra de sol, platja, terrasses i turisme… molt de turisme. Per això, no és d’estranyar que també atraga una gran quantitat d’amants de l’aliè. En concret, durant tot 2017, en territori valencià es van donar més de 173.000 casos relacionats amb la sostracció de patrimoni, la qual cosa va suposar un 60% del total de delictes perpetrats en tota la Comunitat.
Al capdavant de tots ells, els furts, un delicte difícil de resoldre que es va repetir en un total de 74.000 ocasions i que va aconseguir resoldre’s en un tímid 20% dels casos. Tan sols 6.800 persones, en la seua majoria reincidents, van ser arrestades per aquesta infracció de tebi càstig en el codi penal.
La seua manifestació a les ciutats s’expressa de molt diverses maneres, encara que un dels més estesos és el de les bandes organitzades a la ‘caça’ de persones majors que els òbriguen la porta per a apropiar-se d’objectes de valor. També és altament comú l’actuació de carteristes en punts de grans aglomeracions: tramvies, metres, bars, trens, Falles, sales de festa, terrasses…
En les àrees rurals, d’altra banda, els furts la majoria dels furts són a agricultors, els qui patisquen constantment la sostracció d’eines de treball i productes hortofructícoles de tot tipus.
Bastant per darrere dels furts, encara que també amb una freqüència significativa, ens trobem amb els robatoris amb força: quasi un centenar al dia per a un total de 37.000 durant 2017. Igual que succeeix amb els furts, aquesta dada també suposa un significatiu descens respecte a anys anteriors. I és que sembla que últimament són tot bones notícies: fa poc més d’una setmana la Policia Nacional va interceptar a una de les bandes més actives en robatoris amb força a València, aquella que va protagonitzar l’assalt a la botiga de Louis Vuitton.
Per desgràcia, l’esclariment de robatoris amb força és encara inferior al dels furts: només acaba amb arrestos un 16% dels casos.
