SHARE

Dos dies de pluges intenses es van produir a València en 1957. Unes pluges que van descarregar 500 litres per metre quadrat en municipis pròxims a la capital com Bunyol i que presagiaven la pitjor de les conseqüències: el desbordament del riu Túria i que travessava la ciutat fins a en dues ocasions, sent la segona la que va deixar anegada tota una ciutat. Els carrers de València quedaven afonades sota les aigües d’un riu que necessitava més espai per la forta crescuda.

El centre de València tenia l’aspecte d’un oceà. Un oceà que en qüestió de minuts s’havia engolit una ciutat que jeia sota les seues aigües. La grandiositat que l’urbe que hi havia exihibit durant la seua història s’havia quedat en res davant la virulència del Túria qui feia cas a la Naturalessa ja que en eixe moment buscaba el que havia segut el seu recorregut tradicional.

Les inundacions, que perduren en la memòria col·lectiva de tota una generació de valencians, es van cobrar 81 vides. Encara avui queden vestigis d’aquella riuada en molts punts de la ciutat on es trobes senyals que testifiquen la gran catàstrofe que allí va succeir. Marques que senyalitzen amb precisió els punts que va aconseguir l’aigua. Signes que recorden la tragèdia d’una ciutat que no ha pogut oblidar els durs moments que allí es van viure.

València va tardar molt de temps en tornar a la normalitat. Aquell colp havia sigut mol dur per als seus veins i els costava repondres. La vida s’havia tornat més dura del que ja era i l’aigua s’havia tragat les esperances i la prosperitat d’un poble.

A partir de la catàstrofe, el cap i casal va començar a experimentar un canvi per a evitar episodis similars. Els valencians vivien amb el temor que el riu Túria tornara a enfurir-se i necessitaven viure tranquils sense haver d’estar mirant al cel contínuament.