Al xicotet Biel li van diagnosticar una leucèmia aguda el mes de maig passat. «Van ser moments molt durs, ja que estàvem a la meitat del confinament», confessa el seu pare, Julio Rodríguez. Amb tan sols vuit anys, Biel va haver de ser ingressat en a l’Hospital La Fe. Atrapat a l’habitació, Biel ja no podia jugar com els altres xiquets, ni tampoc estar amb la seua família. Si passar per un càncer ja és una situació complicada, i més per a un xiquet, a això cal sumar-li el factor del coronavirus. A causa del protocol de la Covid, Biel no podia rebre visites. Va haver de romandre en aïllament, únicament acompanyat per un dels progenitors.

«VAN SER MOMENTS MOLT DURS, JA QUE ESTÀVEM A la meitat del CONFINAMENT»

Biel almenys va poder comptar amb la companyia i el suport d’un dels seus pares en tractar-se d’un menor d’edat. En canvi, altres persones com Cristina Gómez han hagut de travessar un càncer de mama en solitari. Amb 32 anys, Cristina quasi perd la vida sense poder veure als seus sers estimats. «Vaig passar una cirurgia complicada, va perillar molt la meua vida. El que més desitjava en el món era que vingueren a veure’m després d’eixir viva d’aqueixa operació», compte Cristina.

La pandèmia també ha provocat retards en els diagnòstics. S’estima que un de cada cinc valencians no s’ha diagnosticat o va ser diagnosticat tard durant la primera ona. A més, la pressió hospitalària ha provocat retards en tractaments essencials. «Es va retardar la meua radioteràpia. Anava a ser un mes i mig després de l’operació, però estàvem en quarentena i no va poder ser», lamenta Cristina.

ES VA RETARDAR LA MEUA RADIOTERÀPIA. ANAVA A SER UN MES I MIG DESPRÉS DE L’OPERACIÓ, PERÒ ESTÀVEM EN QUARENTENA I NO VA PODER SER

L’aïllament ha produït un increment de depressió entre les persones que es troben travessant un càncer. Sobretot durant el confinament, però també ara. «En aquesta tercera ona em sent apartada. Tinc molts dubtes, moltes pors. m’agradaria poder anar a la meua infermera o oncòloga amb la tranquil·litat que no perilla la meua vida», reconeix Cristina.

Demanden un Acord contra el Càncer

Amb motiu del Dia Mundial Contra el Càncer, l’Associació Espanyola Contra el Càncer de València (AECC València) ha reclamat un Acord Contra el Càncer per a poder donar una resposta comuna a aquesta situació ‘d’emergència’ i aconseguir fer front a les desigualtats en l’accés a programes de prevenció, tractaments i resultats d’investigació.

L’entitat ha donat a conèixer l»Impacte de la pandèmia en les persones afectades per càncer a Espanya’. El document aborda la situació dels pacients amb càncer enmig d’aquesta tercera ona. L’estudi aborda la repercussió que ha tingut el coronavirus des de el  punt de vista psicosocial en aquest col·lectiu i assenyala les dificultats en l’atenció hospitalària i en la continuïtat dels programes de garbellat de càncer.

La saturació hospitalària provocada per la COVID-19 ha implicat un retard en
les activitats diagnòstiques de càncer: s’estima que un de cada cinc pacients no s’ha diagnosticat o va ser diagnosticat tard durant la primera ona.

Aquesta situació preocupa especialment en regions en les quals ja era baixa
la participació en proves per a la detecció del càncer, com és el cas de la Comunitat Valenciana. A tall d’exemple més del 55% de valencians entre 50 i 69 anys mai
s’han realitzat test de sang en femta per al diagnòstic de càncer de còlon

Des de l’Associació Espanyola Contra el Càncer s’adverteix de l’increment de l’ansietat
i la depressió en aquest col·lectiu, que s’ha sentit més sol. A la Comunitat Valenciana, prop de 34.700 persones estan travessant la malaltia soles

També ha empitjorat la situació econòmica familiar d’un 46% de les llars. La Comunitat Valenciana és la tercera amb major nombre de persones a les quals s’han diagnosticat un càncer en situació de vulnerabilitat social en 2020.